Newsletter

A la primera part de la jornada, amb les intervencions de Joaquim Trigo , director executiu de Foment del Treball Nacional; Víctor Torrents , director del servei d'informació i assessorament empresarial de la Cambra de Comerç de Barcelona; i Cristina Serradell , gerent d'orientació i estratègia empresarial d'ACC1Ó, es va contextualitzar la realitat de les empreses del sector en el conjunt del teixit empresarial del país.

A la segona part de la jornada van intervenir els seguents ponents per presentar casos pràctics d'èxit de la interrelació entre entitats sanitàries i socials i empreses de béns i serveis que operen en el sector: Joan Marc Llesuy , director de Sanitat del fabricant de software de gestió CCS Agresso, i Clínica Girona; Montserrat Pellegero , directora de l'empresa de software Pujadatec, i Alicia Garcia , directora de Recursos Humans del Consorci Sanitari Integral; Artur Arqués , director general de l'empresa de catering Arcasa i Jaume Mangues , gerent d'operacions d'Arcasa, i Rosa Mitjana , directora de Serveis Generals de l'Hospital de Sant Pau; Rafael Manchón , gerent de la correduria d'assegurances Confide; Roser Vicente , directora general de la consultora de gestió sanitària Gesaworld, S.A.; i Ramon Martin , president de l'empresa editorial i de serveis Puntex.

Desde el inicio de la segunda mitad de los años noventa, la economía española registró un crecimiento que se mantuvo hasta mediados del 2008. Esta trayectoria permitió eliminar el déficit público y llegar a convertirlo en superávit, al tiempo que se logró aumentar el empleo hasta situarlo por encima de los 20 millones de ocupados, con lo que parecía consolidarse la financiación del Estado del Bienestar.

Las causas de este proceso son, en primer lugar, acceder al primer grupo de la Unión Monetaria Europea y adoptar el euro. Éste aportó expectativas de estabilidad de precios, de moderación en el coste del crédito y de ortodoxia monetaria, con lo que empresas y familias aumentaron su endeudamiento. En segundo lugar, el aumento de la tasa de actividad laboral femenina hasta situarla a niveles medios de la UE. En tercer lugar, la inmigración, que ha llegado a representar en Catalunya algo más del 13% del total de afiliados a la Seguridad Social. En cuarto lugar, el crecimiento mundial y la entrada de nuevos países en la economía global, que ayudó a controlar los precios y facilitar el movimiento de personas, crédito y mercancías por todo el mundo.

La crisis se inició en Estados Unidos por la concatenación de varias circunstancias lamentables iniciadas por una política monetaria expansiva que abarató el crédito y lo expandió en gran cantidad y con malas prácticas financieras que afectaron a medio mundo. En España había una burbuja inmobiliaria y, también, un exceso de crédito. La simultaneidad de los procesos afectó negativamente a la economía española y, en menor medida, a la de la UE. El cambio en la trayectoria del ciclo frenó el crecimiento, redujo el volumen de empleo y la recaudación fiscal, llevó a muchas empresas a entrar en pérdidas y solicitar un concurso de acreedores, y obligó a los gobiernos a adoptar medidas correctoras y tratar de coordinar sus respuestas.

Joaquim Trigo , director executiu de Foment del Treball Nacional.

Podeu consultar la presentació que va realitzar, "Panorama de la economía española en la crisis actual" , on ordena i detalla les causes de la situació actual, assenyala els efectes i les expectatives, alhora que exposa les mesures correctores adients i destaca els canvis que s'estan produint en l'àmbit econòmic i financer.

Víctor Torrents , director del servei d'informació i assessorament empresarial de la Cambra de Comerç de Barcelona, i Cristina Serradell , gerent d'orientació i estratègia empresarial d'ACC1Ó, el nou instrument de suport del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, van presentar diversos sistemes i serveis de suport a les empreses. La innovació es configura com un factor clau per a la sostenibitat futura de les empreses.

Víctor Torrents va centrar la seva exposició en presentar el pla especial de suport a les pymes "Ara més que mai". Es tracta d'un conjunt d'instruments i actuacions per a les empreses orientats a millorar la seva competitivitat. Torrents també va fer referència als diferents àmbits d'actuació directes de la Cambra de Comerç de Barcelona, com l'energètic, la revisió dels permisos generals de l'Estat, la simplificació i reducció de la complexitat del sistema, etc., tot i assenyalar la importància que mereixen i que moltes vegades no es dóna als serveis indirectes.

"Ara més que mai la Cambra al costat de les empreses" vol ajudar les empreses a gestionar un moment de crisi com l'actual. Per aquest motiu, segons Torrents, s'han introduït canvis en el provisionament de serveis a fi de fer més fàcil la seva incorporació per part de les empreses. També va informar sobre el nou Centre d'Assistència Empresarial que té com a objectiu assessorar a les empreses en diverses línies de treball: finançament, internacionalització, innovació, optimització i formació.

Per la seva part, Cristina Serradell, gerent d'orientació i estratègia empresarial d'ACC1Ó, va indicar que la tasca d'aquest organisme autonòmic és millorar el suport estratègic al teixit empresarial català davant el repte que comporta està immers en un entorn globalitzat. La seva missió és fer de Catalunya una economia capdavantera en els mercats globals i reconeguda com un referent internacional en polítiques de desenvolupament empresarial.

Serradell va destacar que, amb la finalitat que cada empresa potenciï aquells elements diferenciadors que la situen en una posició d'avantatge en vista al futur, ACC1Ó destaca per la seva experiència en oferir serveis emmarcats bàsicament en dos vectors: la innovació i la internacionalització.

Ambdós ponents van oferir, en definitiva, algunes eines de suport necessàries per ajudar que les empreses siguin competitives, puguin fer front a la crisi econòmica actual i es posicionin en els mercats globals.

Aquestes són les presentacions de la Cambra de Comerç de Barcelona i d'ACC1Ó .

Totes les organitzacions catalanes treballen en la historia clínica compartida com a vehicle estratègic que comportarà una millora substancial de l'atenció de la salut dels ciutadans.

El fet de compartir implica que hem de preparar les organitzacions, no tan sols des del punt de vista tecnològic, sinó des d'altres aspectes tan rellevants com la convergència en la utilització d'estàndards (de codificació, de missatgeria...).

Els proveïdors de tecnologia hem de participar de forma proactiva amb els centres assistencials del sector amb l'objectiu de subministrar plataformes de gestió, que facilitin la seva labor, tant adm-assistencial com clínica, donant suport a les necessitats dels centres en la seva tasca per garantir la qualitat (EFQM)i integració en l'àmbit dels estàndards i terceres aplicacions (HC3, recepta electrònica,...).

El procés de modernització de Clínica Girona ha estat fonamentat en 5 pilars estratègics que han de consolidar un procés de modernització tecnològica.

• Qualitat: estandardització i certificació de processos, obtenint la certificació en EFQM.

• Tecnològic: recerca d'una plataforma de gestió tecnològicament avançada i basada en estàndards del sector:

  • Tecnològics ( Java, HL7, 100% internet...).

  • Assistencials (diagnòstics, protocols...).

• Usabilitat: capacitat de donar suport a tots els estaments assistencials d'una forma àgil i intuïtiva independent de plataformes i dispositius.

• Sostenibilitat: capacitat d'evolucionar en el temps amb un cost de propietat raonable.

• Compatibilitat cultural: solució fabricada a Catalunya, garantint la proximitat del fabricant, la seva implicació i el coneixement de la problemàtica actual i els objectius de futur del nostre país.

Malgrat el procés d'implementació del sistema d'informació integral de Clínica Girona, ha estat llarg, com a conseqüència del fet que s'ha desenvolupat per fases. Això ens ha permès minimitzar l'impacte de la gestió del canvi, formant i implicant de forma progressiva el personal de les diferents àrees.

L'objectiu final del procés ha de garantir a la Clínica un posicionament òptim per poder afrontar nous reptes de futur, així com disposar d'una informació fiable i integrada que ha de col·laborar amb l'objectiu d'assolir l'excel·lència en el servei assistencial, on durant el mes de novembre d'aquest any es trobarà en la fase d'integració i publicació en la història clínica compartida de Catalunya.

Joan Marc Llesuy , director de Sanitat de CCS Agresso.

Podeu accedir a la presentació .

La gestió dels centres sanitaris requereix moltes hores i coneixements. Certament, no hi ha res més important que treballar per la salut de les persones, i per això cal aprofitar i optimitzar els sempre creixents requeriments de recursos, i fer-ho amb eines que facilitin i garanteixin el seguiment i acompliment dels paràmetres pactats, permetent que els gestors es puguin dedicar al que realment importa i és prioritari: la sanitat i la salut.

L'hospital és el paradigma d'empresa que dóna servei durant les 24 hores dels 365 dies de l'any. Això obliga a haver de dissenyar múltiples combinacions de professionals, torns i horaris, per dotar degudament tots els requeriments.

No obstant això, encara avui dia la funció principal de molts sistemes de gestió de recursos humans és fer les nòmines dels treballadors, portant a mà i en l'últim moment les llistes de qui ha cobert una guàrdia o ha fet una suplència. Aquests sistemes, en general poc fiables, obliguen a revisar mensualment nombroses nòmines i, el que és pitjor, a satisfer moltes queixes.

El món actual, però, exigeix entorns dinàmics de gestió, els quals requereixen l'ús d'eines solvents i eficients que facilitin la gestió diària, de manera transparent i en línia. Amb l'objectiu de proporcionar procediments organitzats per a exigències complexes, des de Pujadatec hem desenvolupat Humansoft Sanitat: un sistema integral i modular que ajuda a solucionar de manera practica, òptima, operativa i adaptada, la gestió del temps de les persones en les organitzacions hospitalàries.

Montserrat Pellegero , directora de Pujadatec, i Alicia Garcia , directora de Recursos Humans del Consorci Sanitari Integral.

Podeu accedir a la presentació.

La participació d'Artur Arqués, director general; Jaume Mangues, gerent operacional d'ARCASA; conjuntament amb Rosa Mitjana, directora de Serveis Generals de l'Hospital de Sant Pau, es va centrar en l'exposició del cas d'èxit: El Disseny del model de cuina del nou Hospital de Sant Pau, d'acord amb les necessitats i les possibilitats del segle XXI.

Per fer-ho, es va fer un recull de les premisses inicials, les experiències acumulades i de les conclusions que han fet d'aquest procés de disseny un model de treball modern i adaptat a una necessitat real de coordinació i estratègia empresarial.

El repte va néixer l'any 2004 amb el procés de disseny, construcció, coordinació i posada en marxa d'un projecte de cuina de malalts i serveis de cafeteria i menjador per al nou Hospital de Sant Pau. El disseny d'aquesta cuina havia de suposar una confluència de la missió del mateix Hospital de Sant Pau, la política d'ARCASA i les noves necessitats del segle XXI.

Per aconseguir-ho, durant el 2005 es va anar a veure com es treballava a Europa, i, d'aquí, en va sorgir un xoc conceptual en què ens vam adonar de les mancances que tindríem si ens basàvem en un model tradicional:

• Dissenyar una cuina en el present basada en premisses del passat en lloc de fer-ho sobre la base de la visió del futur.
• Disseny en planta de la cuina i la seva operativa ha de ser, no l'inici, sinó la culminació d'un procés de treball previ.
• Les noves tecnologies, tant productives (línia freda) com de sistemes d'informació, són un factor facilitador, productiu i estratègic que cal tenir en compte.
• Tant important és l'ús de les noves tecnologies i el disseny productiu com una definició prèvia d'un Pla funcional integral.

A partir d'aquí es van establir unes noves premisses de treball, que marcarien la tendència d'aquest projecte i els que han sorgit a posteriori.
Per començar a treballar, el 2006 es van assumir i portar a terme les següents premisses:

• Participació de tots els implicats: clients, diferents departaments d'ARCASA, Serveis Centrals, treballadors, proveïdors i partners, altres agents (administració, bancs...).
• Un estudi previ considerant necessitats presents i futures de les parts implicades; tendències culinàries i culturals.
• Tenir en compte la formació i professionalització dels implicats assessorats pels millors especialistes.
• Formular-se, a partir d'un calendari establert i un seguiment del projecte.
• Es va viatjar per Europa França, Suïssa, Alemanya, Àustria, Alemanya, Holanda i es va anar a buscar:
  • Nous dissenys.
  • Nous punts de vista i opinions professionals i consolidades.
  • Experiències (èxits, errors...).
  • Respostes a necessitats actuals i futures.
  • Estructures de cost.

L'any 2008 es va disposar ja d'un model basat en 6 grans àrees o bases conceptuals integrades, on la cuina estava entesa com una unitat de producció destinada a donar serveis a la societat, sostenible i preparada per conviure i evolucionar en tots els possibles entorns econòmics i socials.

Actualment s'està culminant la construcció d'aquesta cuina i el nou model de treball ha pogut aportar una nova manera de treballar que satisfà les expectatives i proporciona els beneficis a cadascun dels seus participants.

Artur Arqués , director general d'Arcasa; Jaume Mangues , gerent d'operacions d'Arcasa; i Rosa Mitjana , directora de Serveis Generals de l'Hospital de Sant Pau.

Podeu accedir a la presentació.

Un dels temes tractats a la “1a Jornada Fòrum Associats Col·laboradors de la Unió” va ser el de la Gestió de riscs empresarials, part essencial i integrant de qualsevol pla de negoci que desenvolupi l'estratègia empresarial.

Els centres sanitaris són institucions de gran complexitat des del punt de vista de la intensitat i varietat dels riscs (de procedència interna i externa) que han de gestionar. Han de fer front a una multiplicitat de contingències que deriven dels continus canvis en el nostre entorn econòmic, jurídic, social i mediambiental més immediat.

El procés de gerència de riscs contribueix a afegir el màxim valor a les activitats de l'empresa ajudant la direcció a decidir, una vegada analitzats, identificats i avaluats, quins es poden evitar, reduir, assumir o finançar partint de la possibilitat de transferir-los a una companyia asseguradora mitjançant solucions asseguradores adequades.

En el context actual, l'elecció d'un soci assessor en assegurances es converteix en un aspecte estratègic en el desenvolupament del negoci i la consecució dels objectius empresarials. El valor afegit, es troba, precisament, en el soci seleccionat.

Des de Confide, com a corredoria especialitzada i de referència a Catalunya en la gestió de riscs sanitaris, col·laborem conjuntament amb els nostres clients en la seva administració.

Des de participar en el disseny de programes asseguradors (responsabilitat civil, danys, fusions i adquisicions, consellers i directius, assegurances personals...), a aconseguir el capital necessari per cobrir el risc, la filosofia de negoci de Confide està fonamentada a treballar en associació amb els nostres clients contribuint, així, a la generació de valor.

Aquesta especialització es reflecteix en l'assessorament, planificació, disseny i gestió del programa assegurador de responsabilitat civil del CatSalut des de fa més de 15 anys, la qual cosa contribueix a la coordinació dels riscs i necessitats dels diferents actors implicats (Administració pública, centres i col·lectius sanitaris) i potenciant la confiança en el sistema i l'eficiència des del punt de vista tècnic i econòmic. Un sistema de gestió que serveix de referència a altres comunitats autònomes i que està en permanent actualització a través de l'anàlisi i resolució de les diferents novetats amb les quals hem de viure el dia a dia.

Rafael Manchón , gerent de Confide.

Podeu accedir a la presentació.

Coincidint amb la celebració del nostre 10è aniversari, desde Gesaworld hem apostat pel desenvolupament de projectes de construcció d'hospitals d'eficiència energètica (també anomenats Green Hospitals ).

Hi ha 3 motius principals pels quals és necessari tendir cap a aquest tipus de construccions: responsabilitat social, imperatiu legal (protocol de Kyoto i la futura cimera de Copenhaguen) i, també, per necessitats estratègiques.

L'actual infraestructura hospitalària és intensiva en consum d'energia (representa aproximadament el 3% de consum energètic a Catalunya), presenta la ràtio més elevada de consum per metre quadrat (el cost energètic d'un hospital català representa entre 2 i 5 milions d'euros anuals), són els edificis amb major demanda d'aigua (més del doble que un edifici convencional) i generen una gran quantitat de residus. Per tot això, és important que tant les noves construccions hospitalàries com les remodelacions d'infraestructures ja existents, especialment en països en vies de desenvolupament, tinguin en compte criteris mediambientals.

Els Green Hospitals permeten satisfer les necessitats d'atenció de les generacions presents, sense comprometre la capacitat de les generacions futures, representen el punt d'unió entre salut i medi ambient, un compromís de present i futur.

Un dels projectes més destacats que Gesaworld ha desenvolupat en aquest àmbit, conjuntament amb l'estudi d'arquitectes Pinearq, és l' Estudi de factibiltat tècnica, econòmica y disseny final del nou Hospital Militar Alejandro Dávila Bolaños de Managua (Nicaragua).

El nou Hospital de Managua tindrà una superfície construïda de 45.469m2 i amb capacitat de 331 llits. Ha estat projectat amb capacitat d'instal·lació de plaques solars (Nicaragua pateix un enorme dèficit energètic amb talls diaris de llum), aigua calenta renovable, sistemes lumínics de baix consum, software de control automàtic de les instal·lacions i un sistema de recol·lecció de les aigües pluvials entre d'altres.

A Gesaworld considerem que el nostre desenvolupament estratègic ha d'anar lligat al desenvolupament sostenible, fent ús dels millors professionals i assessors per tal d'assolir els nostres objectius i aportar un valor afegit arreu on actuem.

Roser Vicente , directora general de Gesaworld, S.A.

Podeu accedir a la presentació.

Després de 40 anys d'experiència en el sector sanitari, Puntex és actualment una companyia líder en comunicació dins aquest àmbit. La tasca que desenvolupa destaca la importància de la comunicació empresarial. La seva activitat és àmplia i va des de l'edició de guies professionals, revistes tècniques i newsletters, fins a l'organització de trobades, fires o congressos, amb l'objectiu de potenciar els vincles entre les empreses proveïdores i els professionals i especialistes de tot el país.

Ramon Martín , president de Puntex.

Podeu accedir la presentació.