Aquesta Jornada, que va comptar amb el suport del Consell Tècnic Assessor en Infraestructures i Equipaments de La Unió i amb el patrocini de Farmaegara, es va celebrar el 17 de novembre de 20101 al nou Hospital de Mollet. La jornada es va sustentar en els valors de la qualitat, l'eficiència i la seguretat dins d'un marc d'innovació i de responsabilitat social corporativa. Per Hospital Sostenible entenem els criteris econòmics, socials i ambientals en l'avaluació i en la implantació de les seves polítiques, en la seva presa de decisions, i en el disseny dels espais i equipaments. L'acte, amb més de 150 professionals, es va dividir en tres blocs temàtics: l'experiència nacional i internacional, debat sobre disseny sostenible, eficiència energètica i gestió sostenible , a més d'una taula sobre línies d'acreditació, contractació i suport que esdevenen i esdevindran ineludibles per als propers anys. La jornada va incloure una visita al nou Hospital de Mollet i la presentació de 9 pòsters expressió de projectes i iniciatives d'ARCASA, Ferroser, Gestió Serveis Sanitaris, l'Hospital de Campdevànol, l'Hospital de Sant Pau, l'Institut Guttmann i La Unió. Podeu consultar el programa. |
El desenvolupament de l'Hospital Sostenible ha de néixer d'un compromís i convenciment personals, compartit per gestors, professionals, administració i ciutadans. Aquest compromís ha d'exercitar-se prenent consideració dels requeriments normatius, i per evidenciar-ho poden aplicar-se metodologies específiques com la certificació.
Podeu consultar el programa de la jornada i les presentacions de Jaume Duran , Martín G. Blanco García i Olivier Toma .
Els fonaments de la sostenibilitat s'inicien en les infraestructures i equipaments. L'ecoconstrucció i el disseny sostenible dels centres aporta millores innovadores que impacten no només en la utilització dels espais, el consum energètic i la logística, també en la vida de les persones, en procurar seguretat i confort tant de les persones que hi treballen, com de les que reben els serveis.
Participants a la taula:
Des dels anys noranta s'ha desplegat i consolidat a Catalunya un model arquitectònic singular en el disseny dels equipaments sanitaris que incorpora una sèrie d'elements –que caracteritzen els equipaments sanitaris realitzats durant aquests anys i que són comuns, en major o menor grau, a les diferents línies assistencials– amb l'objectiu de facilitar els principis assistencials que articulen el model sanitari català, consolidat per la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya.
D'aquesta manera, en aquestes dues últimes dècades s'han dissenyat els centres a partir d'uns plantejaments homogenis des del punt de vista conceptual i funcional però que, al mateix temps, han permès un grau de llibertat formal suficient per oferir una resposta arquitectònica particular i singular a cada situació i a cada territori. Aquest plantejament s'ha anat concretant en una tipologia de centres assistencials dissenyats d'acord amb les característiques següents:
Accessibilitat
Intimitat i confort
Integració en l'entorn
Flexibilitat
Qualitat, sostenibilitat i tecnologia
La creixent sensibilització en relació als aspectes mediambientals en general i en la construcció en particular, juntament amb una normativa estatal i autonòmica estricta, ha fet que mesures considerades com a sostenibles en el disseny dels nous hospitals hagin esdevingut un element essencial a l'hora de projectar aquests equipaments.
Tot i no tenir competències directes ni des del CatSalut ni des del Departament de Salut en relació a les mesures que afecten a l'edificació, existeixen eines per potenciar la incorporació d'elements en el disseny que potenciïn el caràcter sostenible dels nous hospitals tant en el període de construcció com en el d'utilització.
La valoració d'elements que facilitin la disminució del consum energètic, la generació de forma eficient de l'energia i la conducció eficient de l'edifici final, han de ser aspectes amb una ponderació suficient en l'elecció dels projectes per tal d'incentivar la incorporació de mesures sostenibles més enllà de les exigibles per la normativa actual.
És, per tant, una obligació de l'administració en la remodelació o construcció de nous equipaments sanitaris, imprescindibles per una millora continua de la prestació de serveis sanitaris de qualitat, contribuir a la reducció del consum de recursos que pugui comprometre el desenvolupament de generacions futures mitjançant la incorporació de criteris que permetin obtenir un edifici més sostenible en el seu conjunt.
Podeu consultar la presentació de Jordi Lamas, gerent d'Infraestructures de l'Àrea de Patrimoni i Inversions del Servei Català de la Salut.
La definició de sostenibilitat s'ha vist modificada i en ella es remarquen els conceptes de necessitats, gestió, tecnologia i dimensionat. Els processos que porten a decidir la construcció d'una infraestructura han estat qüestionats, ja que que moltes vegades el recurs més sostenible és el que no es necessita. Cal fer especial esmena al concepte “gestió” com a factor fonamental per disminuir els consums i els residus, i al concepte “dimensionat” per tal d'ajustar els recursos a les necessitats. També s'ha de posar atenció en els consums absoluts de les grans infraestructures, els quals generalment són majors que els de les antigues que substitueixen, ja que la sostenibilitat passa per reduir els consums absoluts, no només les ràtios.
Les propietats han d'assumir la seva responsabilitat en la sostenibilitat i incorporar aquests conceptes als seus valors d'empresa. Els directius dels grans hospitals han de prendre les decisions valorant també els conceptes de sostenibilitat i mediambient. Això ha de repercutir en la imatge de l'empresa i en la disminució dels seus consums. Cal que els plans funcionals de les noves infraestructures incloguin, a més de les necessitats assistencials, mesures de sostenibilitat.
Les propietats han d'exigir equips professionals que els assessorin en mesures mediambientals i amb criteris de sostenibilitat. Calen bons professionals implicats en aquests valors. Per això, els plecs administratius i tècnics han de remarcar la importància d'aquests valors i puntuar-los significativament. La sostenibilitat no pot continuar sent un concepte de moda però valorat de forma insignificant.
Actualment, i més en el futur pròxim, la normativa s'encamina cap a potenciar criteris de sostenibilitat. El certificat energètic dels edificis provoca que els tècnics encarregats de redactar el projecte i la propietat que els contracta tinguin en compte mesures mediambientals i de menor consum de funcionament.
No n'hi ha prou en fer mesures d'eficiència energètica. Altres normatives que afecten els hospitals, majoritàriament referents a la seguretat dels pacients i a les mesures ambientals exigibles a zones d'elevada seguretat, han de tenir en compte també els conceptes de sostenibilitat. Massa vegades s'ha vist que s'incrementen les exigències ambientals sense tenir en compte l'elevat increment energètic que pot suposar aquesta mesura.
No seria gaire lògic que es promoguessin normatives mediambientals pels edificis tenint en compte nombrosos factors per aconseguir uns edificis d'alta qualificació energètica i després, quan es revisessin les condicions de seguretat, no es tinguessin en compte aquests valors de sostenibilitat.
Podeu consultar la presentació d'Agustí Grau, director d'Enginyeria i Obres de la Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
L'arquitectura hospitalària és una tipologia amb un gran impacte ambiental, tant en la construcció dels edificis com en les despeses de manteniment derivades de la seva activitat.
És necessari vincular el procés edificatori amb les sensibilitats ambientals de la societat, ajustant els modes de producció dels edificis a les noves demandes contemporànies d'eficiència energètica i econòmica.
L'eficiència energètica no ha de ser una addició de sistemes cars i sofisticats afegits als edificis, sinó que ha de ser la mateixa arquitectura que ha de permetre minimitzar les despeses energètiques sense augmentar el cost de l'edifici. D'aquesta manera qualsevol sistema actiu que es pugui incorporar partirà ja d'uns estalvis importants a priori.
El Nou Hospital Sant Joan de Reus, dissenyat en col·laboració amb Corea-Moran, és un edifici en què s'ha treballat a nivell de projecte d'arquitectura en solucions que, sense incrementar el cost de l'edificació, permeten obtenir uns estalvis energètics importants tot maximitzant el confort de l'usuari:
S'han optimitzat els processos constructius amb sistemes ecoeficients i de muntatge en sec, i s'han aplicat estalvis de recursos en la construcció, com per exemple, l'ús de l'aigua freàtica per a l'elaboració del formigó.
S'han utilitzat sistemes eficients de climatització, com el sostre radiant calent-fred a les habitacions, que a més d'un menor consum disminueix la circulació d'aire i, per tant, minimitza les contaminacions creuades.
S'ha previst un sistema de gestió tècnica de les instal·lacions que elimina els consums innecessaris.
Incorporació de la llum del sol a l'edifici (soterranis inclosos) per minimitzar consums i augmentar el confort.
Vegetació en les cobertes de l'hospital, amb la creació de places enjardinades on es pot sortir des de les internacions. Es recull l'aigua de pluja per al reg dels jardins.
Zonificació de les temperatures de consigna dels diferents espais segons les necessitats reals d'aquests.
Incorporació d'elements actius integrats al disseny de l'edifici, com les plaques solars en la façana principal, que alhora formen part de la façana ventilada.
Reducció del volum climatitzat. Com a exemple, la rambla d'accés, de 250 m de llargada i 4 plantes d'altura, no està climatitzada. S'ha aplicat diferents estratègies de disseny: el bloqueig de la radiació solar, un sistema de façana ventilada, la il·luminació natural als àmbits de circulació i el bloqueig automàtic de la il·luminació artificial quan no és necessària, l'efecte hivernacle a l'hivern, la ventilació natural i forçada segons temperatures exteriors, etcètera. Es va fer una modelització del comportament d'aquest espai per comprovar el seu funcionament. No climatitzar aquest espai produeix un estalvi de 417,5 tones de CO2 anuals.
Mitjançant aquest tipus d'estratègies de disseny s'ha pogut quantificar un estalvi global de consums del 35% respecte del consum estimat d'un hospital estàndard. Tot això maximitzant el confort de l'usuari i sense incrementar la ràtio econòmica de construcció per a edificis d'aquesta tipologia.
Podeu consultar la presentació de Felipe Pich, arquitecte de Pich Aguilera.
L'eficiència energètica és un dels eixos estratègics més rellevants per a la sostenibilitat. L'energia és un bé escàs i com a tal exigeix de les persones un ús responsable. L'ecoenergia suposa per tant potencials estalvis econòmics, però també un necessari canvi cultural en les persones.
Participants a la taula:
L'Institut Català d'Energia (ICAEN) és conscient de la importància que suposa el consum energètic en els hospitals. En un moment en què es comença a parlar de crisi energètica, en què els preus de l'energia estan conjunturalment baixos, però amb una clara tendència a l'alça i en què les emissions de CO2 són una preocupació no només a escala local, sinó mundial, la millora en les instal·lacions energètiques en centres que són grans consumidors d'energia com els hospitals ha d'esdevenir una prioritat per a administracions i propietaris. Les energies renovables ens podran ajudar en una part d'aquesta transformació, però seran les inversions en estalvi i eficiència energètica les que realment faran possibles les fites que ens estem marcant.
Per aquesta raó, l'ICAEN, a través de diversos projectes, línies d'ajut i promoció de nous models de negoci, vol ajudar el sector a reduir la despesa associada a l'energia. Les línies de subvenció, tant per renovar les instal·lacions consumidores d'energia com per millorar les condicions tèrmiques de façanes, finestres i cobertes, volen ser motor de projectes (i permetre la seva viabilitat econòmica) per aconseguir els objectius d'estalvi i eficiència. D'altra banda, l'aparició de nous models de negoci com els proposats per les empreses de serveis energètics (amb inversió en eficiència energètica i recuperació de la d'aquesta a través dels estalvis aconseguits), demanaran un coneixement més expert, per part dels gestors hospitalaris, del funcionament de les instal·lacions; en aquest sentit, l'aparició de la figura del gestor energètic cada cop tindrà un pes i importància més elevat. Aquest gestor es farà càrrec, no només del seguiment, monitorització energètica, conducció i manteniment (aspecte clau per aconseguir un bon rendiment) dels punts de consum d'energia, sinó també de la contractació energètica i del control dels estalvis aconseguits per les empreses externes contractades amb aquest objectiu.
Aquests nous models de negoci i figures professionals que apareixen en el sector de l'energia responen a la necessitat de controlar i reduir els consums energètics dels centres consumidors. Un major coneixement de l'estat i funcionament de les nostres instal·lacions permetrà poder actuar amb major concreció i agilitat per tal de resoldre els possibles aspectes a millorar.
Podeu consultar la presentació de Roger Marcos, cap de l'Àrea d'Estalvi i Eficiència Energètica de l'Insitut Català de l'Energia.
L'any 1972, el Club de Roma va encunyar el terme "creixement zero” en el seu informe “Els límits del creixement i la carta Mansholt”.
L'informe Brundtland (1987) de Nacions Unides va descriure el concepte de desenvolupament sostenible com "aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions".
L'IPCC, de Nacions Unides i de WMO, va publicar el 1990 el primer informe sobre el canvi climàtic. Posteriorment, va donar peu al protocol de Kyoto (vigent el 2005) per reduir les emissions de CO2 a l'atmosfera en un 8%.
Actualment, els governs de quasi tots els països del món pretenen créixer per generar ocupació i benestar per als seus membres. I el creixement implica més consum d'energia, a causa de la implantació de noves tecnologies i/o nous hàbits de consum.
La Comissió Europea, l'any 1999, va identificar les tecnologies energètiques a promocionar en els hospitals i centres de salut. Bona part formen part de l'inventari actual dels centres de tot Europa.
Els consums energètics als hospitals i centres de salut s'incrementen anualment, malgrat disposar de tecnologies més eficients i de menor consum unitari. La causa bàsica és que l'estalvi assolit és inferior a l'increment del consum per a nous equips consumidors. Les tecnologies energètiques clàssiques estan madures i l'increment d'eficiència esperable és asintòtic. No es preveuen grans canvis tecnològics, a curt termini, que permetin estalvis rellevants en els camps dels grans consums (clima, aigua calenta, enllumenat, informàtica...). Els sistemes de producció distribuïda (micro-cogeneració, fotovoltaica...) i enllumenat (LED) són els de major potencial.
Les bones pràctiques (canvi d'hàbits) possiblement seran les de major potencial d'estalvi energètic. Alguna experiència en centres de salut de Barcelona ha demostrat que això és més eficient que la millor de les tecnologies. El debat dels hàbits s'haurà de centrar en les “necessitats”.
Com que la sostenibilitat energètica (com a concepte transversal i de sentit comú) ha de tenir una base econòmica, una social i una ambiental, cal recordar que el cost del consum energètic d'un hospital és inferior a l'1% dels costos totals, que les persones són l'element clau per als canvis d'hàbits energètics i que la petjada ambiental global d'un centre de salut pot ser negativa si no es té en compte el factor econòmic.
Podeu consultar la presentació de Conrad Meseguer, professor de la Universitat Oberta de Catalunya.
La geotèrmia és l'aprofitament de la calor que es produeix a l'interior de la terra i es tracta d'un sistema que gaudeix d'avantatges com el fet de ser una font d'energia renovable, neta i disponible en qualsevol lloc, i la qual no està supeditada a variacions climàtiques estacionals; l'estalvi del 75% en calefacció i aproximadament un 80% en refrigeració que suposa una instal·lació tipus; no es produeix emissió de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle; es poden incorporar sistemes radiants que augmenten el nivell de confort, tant en modalitat de calefacció como en la de refrigeració; la bomba de calor geotèrmica té una vida dues vegades superior a la caldera convencional; entre d'altres.
Els diferents elements que conformen un sistema geotèrmic són els pous, les sondes, les canalitzacions de les sondes, els col·lectors de camp, els col·lectors terrestres, els intercanviadors i les bombes de calor geotèrmica.
El Nou Hospital de Mollet és un clar exemple d'aprofitament geotèrmic on s'ha integrat el sistema de geotèrmia amb la instal·lació de climatització.
Podeu accedir a la presentació de Josep Serra, director facultatiu d'Instal·lacions de l'Hospital de Mollet.
Durant la Jornada es van presentar els següents pòsters d'experiències que recullen aspectes com la qualitat, l'eficiència, la seguretat, la responsabilitat social corporativa i la innovació, per promoure i generar un espai d'intercanvi al voltant del concepte Hospital Sostenible: ARCASA , Ferroser , Gestió Serveis Sanitaris, l'Hospital de Campdevànol , l'Hospital de Sant Pau , l'Institut Guttmann i La Unió .
Des de les compres responsables fins a l'eliminació selectiva de residus, un ventall d'actuacions emmarquen aquest eix estratègic de l'ecogestió sostenible. Coneixerem de primera mà diferents experiències d'èxit en la gestió d'aquests processos que tenen la sostenibilitat com a fita comú.
Participants a la taula:
L'Agència de Residus de Catalunya, l'any 1992, va aprovar el primer decret d'ordenació de la gestió dels residus sanitaris, posteriorment aquest va ser modificat l'any 1994 i finalment pel Decret 27/1999. Aquest Decret té les competències compartides entre dos departaments de la Generalitat de Catalunya. El Departament de Salut, que gestiona la pràctica intracentre, i el Departament de Medi Ambient i Habitatge, que té encomanda la gestió extracentre dels residus sanitaris.
El Decret 27/1999 té per objecte l'ordenació i el control de la gestió (que inclou la classificació, recollida, emmagatzematge, transport, tractament i disposició del rebuig) dels residus sanitaris.
El Decret classifica els residus sanitaris en els grups I,II,III i IV, per tal que la seva correcta segregació en origen serveixi per gestionar-los correctament.
A Catalunya, la gestió dels residus sanitaris s'ha enfocat en els principis de sostenibilitat, ja que aplica una correcta segregació dels residus (segons la tipologia i perillositat) per tal d'optimitzar costos i recursos i perquè és un model que garanteix la millor gestió. És per això que des de les administracions implicades (Departament de Salut i DMAH), cal facilitar les eines suficients (manuals, guies, díptics, etc.) perquè aquelles empreses i organitzacions que generen residus sanitaris treballin conjuntament en la millora contínua en la gestió integral d'aquests residus.
Podeu consultar la presentació de Maria López Blanch, tècnica de l'Àrea de Prevenció i Foment del Reciclatge a l'Agència de Residus de Catalunya.
El projecte internacional “Better Tomorrow Plan” del Grup Sodexo és un dels grans objectius de l'empresa de cara a un futur cada vegada més present.
La qualitat de vida juga un paper important en el progrés de les persones i en l'activitat de les organitzacions. Si ens basem en aquesta convicció, i amb 380.000 empleats en contacte directe amb 50 milions de consumidors en el món, Sodexo és conscient que la seva activitat té un impacte real en el desenvolupament econòmic, social i mediambiental del planeta.
Per aquesta raó, la companyia s'ha compromès i ha dissenyat un full de ruta en matèria de responsabilitat social corporativa: el Better Tomorrow Plan, el qual engloba 80 països i 33.900 centres i té com a objectiu resoldre les qüestions de sostenibilitat essencials pel negoci i pels clients de l'empresa. Un lloc on es dóna la importància necessària a temes com la nutrició, la salut, el benestar, les comunitats locals i el mediambiente. Perquè construir un futur millor és un repte que es pot aconseguir amb compromís i determinació.
Podeu consultar la presentació de Miren Garay, directora de Qualitat de Sodexo.
Roche Diagnostics, SL està compromesa amb el lideratge en matèria mediambiental en tots els aspectes del seu negoci. El grup Roche porta dècades implantant polítiques corporatives per proporcionar un lloc de feina segur i saludable, protegir el medi ambient, conservar l'energia i els recursos naturals.
L'empresa contempla tots els aspectes ambientals generats en tots els processos de la seva activitat, minimitzant en tot el possible l'impacte sobre el medi ambient, complint en tot moment la normativa aplicable i integrant les millors tècniques disponibles respectuoses amb l'entorn. La preservació del medi ambient és part de l'estratègia de la companyia.
Roche Diagnostics, SL és conscient de l'impacte de la seva activitat sobre el medi ambient i, per això, vol millorar la seva organització implantant eines útils de gestió tant per a la companyia com per als seus clients, amb la finalitat de garantir la preservació de l'entorn. Per això, ha dissenyat un Sistema de Gestió Ambiental que permet una millora contínua d'acord a la norma ISO 14001, implementant objectius i fites com el reciclatge de biberons a les unitats de maternitat, el desenvolupament d'una xarxa de recollida de mesuradors de glucosa a nivell nacional per a la seva correcta gestió, entre d'altres.
El Sistema de Gestió Ambiental dota l'empresa d'una eina de treball que permet conèixer i gestionar la repercussió de l'activitat que l'empresa produeix en el medi ambient; així com la realització de canvis en les instal·lacions, operacions i processos que minimitzen l'impacte ambiental i asseguren l'acompliment de la reglamentació ambiental i industrial vigent. És un pla estratègic que, d'acord amb la política ambiental de l'empresa, determina els objectius i fites a curt, mig i llarg termini i coordina els recursos humans, tècnics i econòmics necessaris per a la seva consecució. La implantació d'un SGA suposa, a part de beneficis ecològics, els següents beneficis: m illora de la gestió empresarial i rendiment de l'activitat empresarial; e stalvi de costos a curt/llarg termini a través de control i reducció de matèries primeres, energia i aigua, residus, etc; m illora d'imatge i noves possibilitats per al màrqueting de l'empresa; ac ompliment de la legislació i millora de les relacions amb l'Administració mediambiental; a ugment de la motivació dels empleats; a nticipació al mercat i a les exigències futures; i d esenvolupament i consolidació de la RSC a l'àrea mediambiental.
Podeu consultar la presentació de Maria José Martínez, responsable del sistema de gestió ambiental de Roche.
L'aparició de noves normes relatives als productes sanitaris, concretament el RD 1591 /2009, així com la ja existent obligatorietat d'acomplir les normes UNE 13795 en ser publicades al BOE, Resolució 11530, fan que les nostres organitzacions sanitàries tinguin el deure de garantir el tractament asèptic dels pacients i que assegurin la protecció dels professionals sanitaris dels riscos inherents a la seva professió.
Els centres sanitaris tenen, doncs, la necessitat d'adoptar ràpidament una solució que els ajudi a aconseguir un bon sistema de barrera entre els pacients i els professionals.
Apareixen en el mercat teixits tècnics que podrien classificar-se en dos tipus de solucions: les rebutjables i les reutilitzables.
Per exemple, Steripak és un concepte de producte a punt d'ús i que no genera residu.
Podeu consultar la presentació de Ramon Sancliment, gerent de Elenpunt.
En quin marc normatiu i d'ajuts es fa possible avançar en la implantació de mesures sostenibles en les organitzacions sanitàries i socials? Revisarem les certificacions dels sistemes de gestió mediambientals, la pràctica d'auditories ambientals, els requeriments en l'àmbit de la contractació i el coneixement sobre fonts d'ajuts per a la planificació i realització d'actuacions.
Participants a la taula:
Les empreses i institucions, com a part de la societat en la qual es desenvolupen, són molt sensibles a la preservació del medi ambient que ens envolta i l'ús dels recursos naturals, cada cop més limitats. Les consideracions ambientals són ja la part vertebral de nombroses organitzacions. Queda un llarg camí encara per recórrer, però això no pot fer-nos perdre de vista l'esforç desenvolupat per les organitzacions que, de fet, proporcionalment de vegades supera el que podem fer els ciutadans a títol personal.
Actualment, gestionar una organització sobre criteris de qualitat també inclou aspectes mediambientals o de salut i seguretat laboral. AENOR propicia, tant des de la normalització com la certificació, un model de desenvolupament sostenible, que combina l'eficiència economicofinancera, la gestió mediambiental i la gestió ètica i social.
Acreditar una gestió que preveu activament els aspectes ambientals té una importància creixent. Totes les organitzacions que són referents en la seva activitat han pres la decisió d'iniciar aquesta via, i la certificació dóna confiança a les parts interessades d'una organització respecte a la manera, no tan sols de la gestió ambiental en general, sinó d'aspectes particulars com el disseny ambiental, l'eficiència energètica i, en definitiva, un model de desenvolupament sostenible.
Podeu accedir a la presentació de David Beltrán, auditor en cap d'AENOR d'Eficiència energètica.
La contractació pública té una influència molt important a l'entorn socioeconòmic actual. La contractació en el sector públic suposa el 16% del PIB de la Unió Europea (1500 milions d'euros el 2002). És per això que la consideració de criteris d'índole ètic, social i ambiental pot suposar la promoció d'un desenvolupament sostingut i del benestar social, tot fent efectives polítiques públiques de protecció social mitjançant la contractació pública. Es tracta, doncs, d'analitzar el marc jurídic que dóna suport i cobertura a la incorporació de criteris socials i mediambientals en l'àmbit de la contractació pública.
Podeu accedir a la presentació de Manel Díaz, subdirector general de Subministraments i Serveis del departament d'Economia i Finances.
L'Hospital Sostenible és aquell que aplica principis de desenvolupament sostenible tot considerant criteris econòmics, socials i ambientals en l'avaluació i en la implantació de les seves polítiques, en la seva presa de decisions i en el disseny dels seus espais i equipaments.
Les fonts existents d'ajuts i subvencions per a la planificació i realització d'actuacions en matèria de sostenibilitat ambiental, econòmica i social es poden classificar segons l'entitat atorgant (administracions locals, agrupacions empresarials, govern de la Generalitat, etc.), el tipus de suport (ajuts, subvencions, etc.) i la finalitat (sostenibilitat social o econòmica).
Actualment, existeixen diferents línies de suport a la sostenibilitat i caldrà veure per a cadascun dels projectes a portar a terme, quins són els tipus de recursos que els són aplicables i analitzar quins estan vius tenint en compte el termini de vigència.
El recull de recursos dedicats a la sostenibilitat en els diferents àmbits a tenir en compte posa de manifest una política clara cap a la sostenibilitat per part de les diverses administracions públiques analitzades. S'observa, cada vegada més, una tendència cap al foment de les inversions eficients i sostenibles, dues peces clau que es complementen.
La Cambra de Comerç de Barcelona ofereix diferents serveis de suport a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental a través de: Medi Ambient i Energia (col·laborant amb les empreses per a que, com a procés de millora, innovin incorporant criteris de sostenibilitat mediambiental en la direcció dels seus negocis, aplicant unes millores pràctiques mediambientals en la gestió, producció i distribució, com un element de competitivitat), Centre d'Atenció a l'Empresa (servei de suport a l'accés al finançament bancari i en la cerca d'ajuts i subvencions) i Innovació i Internacionalització (com a eines de progrés, creixement i sostenibilitat competitiva de l'empresa).
Podeu accedir a la presentació de Víctor Torrents, director del Servei d'Informació i Assessorament Empresarial de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Tant per raons d'eficiència econòmica com de sostenibilitat mediambiental i social, i també pels propis requeriments normatius, el canvi transformacional de les organitzacions en aquesta línia és inajornable i els resultats són millors si es fa des del convenciment més que des de l'obligació.
En aquests moments, les raons d'oportunitat són més presents que mai. L'estalvi en costos que es deriva d'una millor gestió energètica i gestió dels recursos permetrà optimitzar l'ús del pressupost sanitari en la millora de la salut del persones.
Cal integrar la cultura d'Hospital Sostenible com a cultura d'empresa amb el convenciment ple del govern i de la direcció de les institucions, implicant transversalment a tots els professionals i també als pacients i ciutadans.
Des de La Unió s'obre la plataforma de connectivitat d'experiències per tal de posar en valor els projectes que es desenvolupen en el sector objectivant resultats.