Newsletter

Manel Jovells i Roser Vicente, president de La Unió i directora general de Gesaworld van fer la presentació de la jornada. Jovells va explicar que la crisi estructural que estem vivint fa necessari un canvi de comportament, que ha d'afectar la societat, en general, i el sector sanitari, en particular, on els hospitals tenen una gran responsabilitat en ser empreses que utilitzen molts recursos, consumeixen molta energia i generen una gran quantitat de residus. El desenvolupament sostenible requereix la implicació de tots els professionals dels centres sanitaris per coordinar i optimitzar els recursos assistencials i fer-ne una gestió eficient, especialment en l'àmbit de l'atenció a la dependència.

L'acte va arrancar amb la presentació de l'Enquesta sobre desenvolupament sostenible als hospitals catalans , primera iniciativa d'aquest tipus a Catalunya i a tot l'estat, en la qual han participat 36 centres hospitalaris associats a La Unió, que representen un 52% dels centres adscrits a la XHUP. L'estudi demostra que el 80% dels hospitals han desplegat iniciatives per reduir consums d'electricitat, paper, aigua i climatització. Com a resultat d'aquestes iniciatives s'ha aconseguit un estalvi del 7% en aquests àmbits.

La visió dels directius
Segons l'enquesta, els directius hospitalaris veuen com un element positiu la introducció d'elements de sostenibilitat als centres sanitaris. En aquest sentit, només un 4% ho valora com un cost afegit per a l'organització, mentre que un 83% ho considera un valor afegit per a l'hospital. Pel que fa a les eines per facilitar la implantació dels criteris de desenvolupament sostenible als hospitals, un 83% creu que el pla estratègic del centre és l'eina cabdal, la qual cosa demostra que s'opta per una visió global i integral en la implantació d'aquests criteris.

Quant a les possibilitats reals d'introduir criteris de desenvolupament sostenible, els enquestats consideren que l'àmbit on això resulta més fàcil és el relacionat amb els recursos físics (consums, infraestructures i residus), mentre que la mobilitat, la despesa de personal i l'àmbit assistencial és el capítol on es percep major distància per aplicar mesures concretes de sostenibilitat.

Iniciatives endegades i resultats
En l'àmbit d'optimització del consum de recursos físics, el 80% dels hospitals han desplegat iniciatives per reduir consums d'electricitat, paper, aigua i climatització. Aquestes iniciatives han suposat un estalvi aproximat del 7% en aquests capítols. Per contra, només un 34% dels hospitals disposa d'un pla de mobilitat dels treballadors i només un 20% també compta amb actuacions específiques d'aquest tipus adreçades específicament a pacients i familiars.

Pel que fa a l'activitat principal dels hospitals, és a dir, la pràctica assistencial, val a dir que el 80% valora positivament la importància d'integrar-hi criteris de sostenibilitat i considera que aquest criteri és compartit pels professionals sanitaris. Un 52% considera que la pràctica diària ja integra criteris de sostenibilitat i un 30% dels centres han impulsat iniciatives en aquest àmbit. En aquest sentit, la introducció de noves tecnologies a aquests processos –història clínica compartida, telediagnòstic- té un nivell de penetració important amb beneficis econòmics (menys despesa), ambiental (menys paper) i social (menys desplaçaments).

Estructura dins l'organització i acreditacions
La importància que els hospitals catalans donen a la sostenibilitat també queda reflectida en el fet que un 72% dels enquestats identifiquen en el seu centre un responsable o bé un equip de treball al capdavant d'aquest àmbit de responsabilitat. Igualment, un 69% dels centres confirmen disposar d'indicadors per mesurar la implantació i efectivitat de les accions desplegades, xifra que es redueix al 36% pel que fa la incorporació d'aquests indicadors al quadre de comandament.

D'altra banda, un 25% dels hospitals enquestats disposa o està en procés d'assolir alguna de les principals certificacions acreditatives (ISO i EMAS, principalment).

Les conclusions de l'enquesta van ser presentades per Javier Esteras, director general adjunt de Gesaworld, qui va acabar la seva exposició amb els principals reptes de futur que, segons la consultora, es desprenen de l'estudi.

Segons Esteras, l'enquesta revela la necessitat d'aprofundir estratègicament i operativa en el desenvolupament sostenible des de l'àmbit de la governança de les institucions de salut a través de la visió global, les eines de gestió i la comunicació. Existeix, també, un eix de millora molt destacable en la integració del desenvolupament sostenible en la pràctica assistencial a través de la implicació dels professionals que han de participar i protagonitzar el canvi d'hàbits i processos, tot garantint i millorant la qualitat assistencial.

Per al director general adjunt de Gesaworld cal reforçar la visió del desenvolupament sostenible com un àmbit d'actuació que afavoreix l'estalvi econòmic fruit d'una gestió eficient dels recursos. En aquest sentit, és necessari fomentar espais i canals de participació col·lectiva de les institucions sanitàries, els professionals, els partners, l'Administració i, en general, de tots els actors del sistema, per tal d'impulsar la difusió i benchmark de les nombroses iniciatives que ja són una realitat i els resultats que se'n deriven.

El sector sanitari, un creixement sense límits?

Jose Carlos de Souza Abrahao va obrir el debat assegurant que la salut està vivint un moment molt peculiar a tot el món, no només a Espanya i a l'Amèrica Llatina. Citant un autor francès, el president de la International Hospital Federation va dir que “la salut no té preu però la medicina té un cost”.

Souza va insistir en què els recursos són limitats i que sostenibilitat és fer més amb menys recursos: un dels grans reptes de la gestió sanitària. Va recordar que una gran part de la població no té cap mena de recursos, amb la qual cosa cal garantir no només la sostenibilitat econòmica, sinó també la social. Així mateix és necessari garanti la sostenibilitat mediambiental. L'expert va afegir que des dels hospitals cal tenir-ne cura ja que aquests centres són un dels majors agents contaminants, pels diferents materials i tecnologia que consumeixen. Souza va cloure que tot això suposa un canvi d'actituds i que cal conscienciar la població.

Per a Helena Ris, la sostenibilitat l'aconsegueixen aquelles empreses que són capaces de reformular la seva estratègia tenint en compte l'increment econòmic, el valor social i els costos mediambientals. Segons la directora general de La Unió, en l'aposta del sector sanitari per la sostenibilitat el principal escull és que la despesa sanitària és sempre incremental i els avenços en aquest àmbit no sempre són escalables. Així mateix, Ris va considerar que cada vegada més la pràctica assistencial integra criteris de sostenibilitat i que aquests són compartits per la majoria dels professionals. En aquest sentit, va assenyalar que les noves tecnologies tenen un nivell de penetració important amb avantatges econòmics, ambientals i socials.

Miquel Nadal, per la seva banda, va argumentar que el concepte de “desenvolupament sostenible” és difícil de definir ja que, en part, és una tautologia: el desenvolupament ha de ser necessàriament sostenible perquè, si no ho és, no hi haurà desenvolupament. El director de la Fundació RACC va explicar que, en Economia, quan s'aborda la sostenibilitat es parla d'externalitat, és a dir, d'aquell cost que no el paga qui el genera. Quan el cost social es més gran que el cost individual s'està fent èmfasi en les “externalitats negatives”. Les externalitats porten al sobreconsum i, per gestionar aquest sobreconsum es poden fer dues coses: o bé reduir-lo o bé consumir d'una altra manera. A la pràctica, això s'acaba fent a partir de la intervenció pública, a través d'impostos i mitjançant regulacions. En aquest sentit, per Nadal, l'Estat és cabdal a l'hora de prendre decisions pel que fa a la sostenibilitat.

Segons uns treballs del RACC, Nadal va manifestar que la majoria de professionals estan preocupats pel medi ambient però en canvi no estan disposats a pagar per protegir-lo. Això, segons l'economista, planteja un dubte pel que fa als resultats de l'enquesta de La Unió i Gesaworld: la majoria de directius hospitalaris considera la sostenibilitat un valor afegit per als hospitals però, quants estarien disposats a pagar per la sostenibilitat?

La sostenibilitat: cost o benefici?

Helena Ris va assegurar que la sostenibilitat per als hospitals va més enllà de la imatge, i va afirmar que les organitzacions sanitàries estan realment preocupades pel desenvolupament sostenible. Com a exemple, va assenyalar que actualment ja es fa un 70% de la cirurgia sense ingrés.

La directora general de La Unió va explicar que, si el sector sanitari vol incorporar la sostenibilitat a la pràctica habitual, cal considerar una sèrie de factors: fomentar el debat a les institucions perquè, justament, la sostenibilitat no sigui una qüestió d'imatge o de moda; assumir que la sostenibilitat a la pràctica clínica suposa una millora de la qualitat, l'eficiència i la seguretat; passar de la visió individual a la de grup -aspecte important, per exemple, en l'àmbit de consum de medicaments-, i aprofitar les possibilitats de la tecnologia, com és la telemedicina.

En aquests sentit, Ris va dir que és contradictori que, segons els resultats de l'enquesta, més d'un 80% del centres considerin que l'aplicació de mesures de sostenibilitat ha de figurar al Pla Estratègic de l'entitat i, en canvi, no ho introdueixin en la Direcció per Objectius, on també hi hauria de ser perquè es pugui traslladar a tots els professionals.

Segons de Souza Abrahao, la sostenibilitat no es pot veure com un cost perquè, per sobre de tot, és una inversió en la salut de la població. És més, a la llarga la sostenibilitat serà una necessitat presentada per la societat. El president de la International Hospital Federation va explicar que hi ha un estudi que demostra que en els hospitals basats en criteris sostenibles els resultats clínics són millors i va donar l'exemple d'un hospital de 300 llits inaugurat recentment a Rio de Janeiro que ha estat pensat, dissenyat i construït amb criteris de sostenibilitat.

La sostenibilitat és només una moda?