Manel Jovells, president de La Unió, va subratllar a la seva intervenció que, a partir de les conclusions extretes dels grups de treball que es van fer a la jornada –i que es recullen en aquesta newsletter–, es forjarà el posicionament institucional de l'Entitat. Tal com va dir Jovells, aquest posicionament ha de ser compartit i participat per tots els seus associats. Amb el títol “Afrontant el canvi: reptes per a les organitzacions i els professionals”, l'objectiu de l'acte era compartir maneres d'abordar els reptes que planteja la situació econòmica actual, per aconseguir un sistema d'atenció a les persones més eficient i equitatiu. En els grups de treball es va tractar la negociació col·lectiva, la classificació professional i l'impacte de Bolonya, les reordenacions assistencials i el contínuum assistencial del pacient crònic. Després de la sessió de treball conjunt, Sixte Cambra, president del Port de Barcelona, va fer una conferència en la qual va explicar el model del Port i el va posar com a exemple d'èxit de col·laboració publicoprivada. L'acte va finalitzar amb la intervenció de Boi Ruiz, conseller de Salut. |
El grup va estar conduït per Joan Maria Adserà i Ferran Garcia, amb el suport de Joan Maria Ferrer. Hi van participar 35 directius.
En una primera part, Paco Carretero va situar les principals fites que dibuixen ara la negociació col·lectiva. En els últims anys, la negociació col·lectiva ha estat marcada per la ultraactivitat del conveni, la duresa de la situació econòmica i la reducció de tarifes de l'acció concertada, que s'han traslladat als pactes als quals s'ha arribat a la majoria de centres per part d'empreses i treballadors.
Aquesta reflexió va conduir a un debat molt participatiu al voltant de:
Seguidament, es va realitzar un exercici de classificació de determinats conceptes de conveni, assignant-los a diferents modalitats (conveni de sector, conceptes de línia d'activitat, temes a regular per la propia empresa i, fins i tot, matèries reservades a la negociació amb determinats col·lectius professionals.
El grup va estar conduit per Xavier Mate i Arturo Míguez, amb el suport tècnic de Xavier Baro i Héctor Cantero. Hi van participar 40 directius.
Per tal de situar el debat, es van fer unes reflexions prèvies sobre què suposa l'adaptació de les organitzacions sanitàries als canvis derivats de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (procés de Bolonya). En el nostre sector, el procés d'homologació europeu es veu acompanyat del desenvolupament de les especificitats impulsades per la legislació estatal en l'àmbit de la infermeria. Ara, el repte és traslladar aquests canvis a la classificació professional de les nostres entitats per generar més oportunitats per a la gestió organitzativa i el desenvolupament dels professionals.
Es va analitzar el fet que la nova organització dels ensenyaments universitaris i el desenvolupament de les especialitats d'infermeria impacta directament en la classificació professional. El grup va considerar que l'adaptació als canvis passa per tenir en compte alguns aspectes, com diferenciar professionals en categories, el reconeixement professional o la retribució considerant titulació i competència.
A partir d'aquí, es van analitzar uns criteris generals de classificació de les professions sanitàries de titulació universitària.
Les conclusions del grup van ser les següents:
El grup va estar conduit per José Luís Ibáñez i Enric Mangas, amb el suport d'Anna Riera. Hi van participar 38 directius.
Les reordenacions assistencials (RAT) han de constituir una eina per a la millora de l'eficiència i qualitat assistencials. Alhora, suposen la necessitat d'introduir canvis en les mateixes organitzacions sanitàries.
El grup va considerar en la seva anàlisi tres aspectes que defineixen la RAT:
A partir d'aquí, es va estudiar el paper tant dels proveïdors com de l'administració sanitària en el lideratge del canvi en el sistema, així com de les conseqüències de l'adaptació de les entitats i els professionals.
Les principals consclusions del grup van ser:
El grup va estar conduït per Josep Lluís Roselló i Jordi Cayetano, amb el suport de Josep Maria Bosch. Hi van participar 37 directius.
En el procés d'atenció a les persones hi ha una necessitat de respondre de forma integral i combinada entre el sistema sanitari i el d'atenció a la dependència. Cal donar una resposta coordinada que garanteixi la continuïtat assistencial.
El grup va fer una anàlisi de la situació del sector temint en compte el moment econòmic, les dades epidemiològiques sobre l'evolució de l'envelliment i la presència de malaltia crònica en la població, el funcionament escassament coordinat dels sistemes sanitari i social, així com el rol dels diferents nivells assistencials, i el paper i compromís que ha de tenir el ciutadà en aquest procés.
A partir de diverses preguntes sobre el sistema i el model d'atenció, el grup va arribar a les següents conclusions per tal de seguir avançant en el contínuum assistencial:
Més enllà de la duresa de la situació econòmica i de l'entorn, vivim un canvi de paradigma en molts aspectes. Aquest canvi de paradigma requereix una reflexió sobre com els professionals i les organitzacions han de fer-hi front i sobre com es pot avançar per assolir una transformació que ens permeti adaptar-nos als reptes futurs.
Durant la jornada es va debatre i compartir amb els directius de les entitats associades quins són els nous desafiaments de la negociació col·lectiva, com impacten les noves propostes formatives en els rols professionals i en l'organització, com fer front a la governança del sistema sanitari i quin és el paper de cadascú per assolir una millor eficiència assistencial. I, també, sobre com es garanteix el contínuum de l'atenció a les persones, de forma integral, en totes les vessants de la cronicitat i quin és el paper de tots els agents implicats.
Des de La Unió agraïm la presència i participació activa dels 166 directius de les entitats associades en els grups de treball organitzats. La seva visió ens és molt útil per elaborar l'estratègia per afrontar els nous reptes i dur-los a terme.
En aquest camí, esperem comptar i generar les complicitats necessàries per avançar en el compromís comú de caminar cap a un sistema d'atenció a les persones més eficient i equitatiu.
Les principals conclusions dels grups van ser:
El president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, va centrar la seva explicació a presentar l'entitat, el model portuari i el volum de negoci que genera, així com a buscar el comú denominador de la col·laboració publicoprivada al Port i a l'àmbit sanitari i d'atenció a la dependència.
Pel que fa al Port de Barcelona, Cambra va explicar que és la principal infraestructura de transports i logística de Catalunya, de l'Estat espanyol i el primer nucli logístic del sud d'Europa (juntament amb l'aeroport del Prat, el Consorci de la Zona Franca, la Zona d'Activitats Logístiques i el Polígon Pratenc, que es troben en un radi molt petit).
Per donar una idea de la dimensió econòmica del Port, el seu president va apuntar que la comunitat portuària aplega més de 500 empreses i genera 35.000 llocs de treball. El valor afegit del Port rau, segons va dir, en el fet que sigui un port d'import/export (no de transbordament) i que compta, a més, amb una potent àrea d'influència. El port canalitza, segons va informar, mercaderies per valor de més de 52.000 milions d'euros. Actualment, vehicula el 77% del comerç exterior de Catalunya i el 21% del comerç exterior de l'Estat espanyol.
Model portuari
Sixte Cambra va continuar la seva exposició abordant el model de negoci del port que ha passat de landlord a catalitzador de negoci. Abans, però, va matisar la seva titularitat jurídica. El Port de Barcelona és un ens públic de titularitat estatal, integrat dins de Puertos del Estado. La Generalitat conforma el consell d'Administració i en nomena el president. Cambra va qualificar aquesta situació “d'anòmala”.
Com a característica rellevant del Port, Sixte Cambra va remarcar l'autonomia econòmica, ja que ni aporta ni rep ingressos de l'Estat. Tot i així, va explicar que tots els ports aporten a l'Estat un 4% dels seus ingressos trimestralment i que també funciona un Fondo de Compensación Interportuaria.
Cambra va continuar explicant l'evolució del model de negoci, que s'ha convertit en un dinamitzador de negocis dels mateixos operadors i, fins i tot, de les activitats i serveis que inicialment podrien ser deficitaris però que es consideren estratègics.
Contribució a l'activitat econòmica
Per mostrar la complementarietat del sistema públic i del privat, Sixte Cambra va posar l'exemple del volum d'inversions entre els anys 2000 i 2014. Va explicar que, en els últims 10 anys, dels 4.000 milions d'euros invertits, 2.000 procedeixen del sistema públic i 2.000, del privat. Aquest grau de col·laboració ha permès ampliar la capacitat per operar i, per tant, la capacitat per contribuir a l'economia.
En aquesta línia va posar diversos exemples:
Sixte Cambra va considerar que el comú denominador de totes aquestes actuacions i de les que, en general, es duen a terme al Port és l'estreta col·laboració dels sectors públic i privat.
El president del Port va insistir en el fet que la missió final de l'entitat és contribuir a l'activitat econòmica a través de la internacionalització i generar ocupació, a més, va subratllar que actua amb una forta cultura empresarial. Així mateix, va destacar que per assolir la seva missió ha estat essencial l'estabilitat en la línia estratègica del Port, amb independència dels canvis polítics.
Al final, Sixte Cambra va insistir que volen contribuir a l'economia del país perquè són un sector amb vocació de servei. I va afegir que són, com La Unió, una institució de serveis igual que l'assistència sanitària. A més, va destacar que l'objectiu del Port és ser generador de riquesa i, sobretot, crear ocupació.
L'acte de cloenda de la IV Jornada Associativa de La Unió es va tancar amb la intervenció de Boi Ruiz, conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya.
En la seva intervenció, el conseller va insistir en la necessitat d'abordar reformes estructurals que permetin, no només fer viable el sistema sanitari, sinó fer-lo, també, sostenible. D'altra banda, Boi Ruiz va incidir en el fet que cal treball conjunt per part dels agents del sistema, així com generositat per part de tots els implicats en favor dels ciutadans.