La Unió va reunir als seus associats a l'Assemblea General del passat 8 de maig. A l'acte es va aprovar la memòria d'activitats de 2013 i l'informe de la gestió economicofinancera del passat exercici. A més, es va informar del moviment d'associats i es va aprovar el nomenament d'Albert Núñez com a membre honorífic de La Unió. L'acte de cloenda va incloure la conferència “Espanya al divan”, a càrrec del periodista Enric Juliana, i Boi Ruiz, conseller de Salut, va fer el discurs de cloenda de la sessió. També cal destacar que l'acte va comptar amb la presència dels vicepresidents de Foment, Eusebi Cima i Joan Castells així com el secretari Joan Pujol. Per part del Departament de Salut i del Servei Català de la Salut, hi van ser presents Roser Fernández, Josep Maria Padrosa, Mireia Alabart, Antoni Mateu, Carme Esteve, Joaquim Casanovas i Xavier Rodríguez Guasch. També hi van assistir José Augusto Garcia i Manel Ferré, del CSC; Lluís Monset, d'ACES; Montse Gonzàlez, Maria José Molina i Carles Villalante, d'UGT; Elvira Bisbe, del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i Montserrat Teixidor, del Consell de Col·legis d'Infermers i Infermeres de Catalunya. | ||
En el seu informe, la directora general de La Unió, Helena Ris, va retre comptes de les fites més rellevants aconseguides per l'associació durant el 2013.
En la part inicial, va explicar que l'entitat ha seguit una defensa del model sanitari i social català articulada sobre tres eixos:
També va destacar les actuacions dutes a terme al voltant de:
Dintre del seu informe, Helena Ris va convidar a Josep Fusté, director d'Anàlisi Econòmica, Estudis i Prospectiva a presentar un treball sobre l'esforç del sector concertat en el marc de disminució de les finances públiques i a Xavier Baro, director d'Organització i Relacions Laborals a abordar l'àmbit de la negociació col·lectiva.
Seguidament, Helena Ris va continuar amb el seu informe fent referència a les actuacions internes més destacades:
Podeu consultar el resum de la memòria 2013 per ampliar la informació.
Els vocals-presidents dels consells de sector de La Unió van exposar la tasca que s'ha desenvolupat per part d'aquests òrgans durant el 2013, que es resumeix a continuació:
Anna Riera, directora Sanitària, Social i de Participació Associativa |
José Luis Ibáñez, Consell del Sector Atenció Especialitzada d'Aguts |
Josep Ganduxé, Consell del Sector d'Atenció Sociosanitària |
Josep Lluís Roselló, Consell del Sector d'Atenció a la Dependència |
Joan Orrit, Consell del Sector d'Atenció a la Salut Mental |
Carles Núñez, Consell del Sector d'Activitat Privada |
Enric Mangas, Consell del Sector d'Aliances Estratègiques |
També cal destacar que l'Assemblea va ratificar Lluís Colomés, del grup SAGESSA, com a nou vocal-president del Consell de Sector d'Atenció Primària en substitució de Marcel Prats, d'Althaia.
Podeu consultar les presentacions realitzades pels vocals-presidents al PDF adjunt.
Davant d'aquesta situació de constricció econòmica, Enric Juliana va analitzar com han funcionat els mecanismes de resistència política i social, referint-se a Espanya com un Estat “subjectat” o “tutelat” per la Unió Europea, encara que no de manera formal. A diferència d'altres països meridionals, segons va explicar, s'ha actuat “amb molta prudència política” perquè no es repetissin situacions com les d'Itàlia o Grècia.
Enmig d'aquest panorama, Enric Juliana va abordar la qüestió catalana com una peça clau i va considerar que els resultats de les pròximes eleccions europees del 25 de maig seran com una radiografia. Continuant amb el símil, va opinar que els resultats detectaran fractures, referint-se al possible grau d'abstenció i de confiança dipositada en els partits majoritaris.
En l'àmbit polític, Juliana va opinar que Catalunya ha marcat el seu propi calendari fixant la consulta per al 9 de novembre, recordant les mobilitzacions ciutadanes de la tardor de 2013. En aquesta línia, va recomanar parar atenció al que succeeixi el 18 de setembre a Escòcia, tot subratllant que els anglesos han donat una lliçó de democràcia.
Un moment polític "apassionant"
Per tot plegat, va qualificar el moment polític com “apassionant” i va recalcar que els processos polítics són llargs perquè, alhora, inclouen processos socials. Segons Juliana, l'adaptació de les polítiques europees a un nou marc polític, econòmic i social serà llarg i el que està en joc és la definició de l'Estat. Va posar exemples: per als catalans, aquest Estat ha de deixar llibertat perquè Catalunya s'organitzi millor per afrontar els problemes, per als extremenys, aquest Estat ha de ser més proteccionista.
El periodista va cloure la seva intervenció fent èmfasi en el fet que la ciutadania viu “una situació d'espant públic” i que, quan això passa, es tendeix a buscar protecció. Segons va puntualitzar, en termes polítics això vol dir tendència al conservadorisme, el que pronostica per a les eleccions del 25 de maig.
A proposta de la Junta Directiva, l'Assemblea va acordar nomenar Albert Núñez membre honorífic de La Unió a títol pòstum. Núñez, qui fou president de Corporación Fisiogestión, va destacar per la seva gran implicació i participació en l'activitat desenvolupada des de l'associació empresarial. Va ser membre del Consell Consultiu de La Unió (2008-2014), patró de la Fundació Unió (2003-2014) i membre de la Junta Directiva de La Unió (2000-2007).
L'encarregat de recollir el reconeixement va ser el seu fill, Carles Núñez –actual vocal-president del Consell del Sector d'Activitat Privada de La Unió–, de mans del conseller de Salut, Boi Ruiz.
En aquest context, el president de La Unió va recordar els esforços del sector sanitari i d'atenció a la dependència. En el cas del sector sanitari, va subratllar que la disminució de tarifes i d'activitat més altres despeses exògenes, com l'IVA o l'IPC, han representat un 28% i en el d'atenció a la dependència, la reducció de tarifes va ser al voltant d'un 4%.
Dels esforços dels proveïdors, als dels professionals, Manel Jovells va afirmar que l'ocupació ha baixat un 4% i que els nivells retributius han disminuït entre un 11 i un 12%. Tenint en compte l'IPC, el president de La Unió va remarcar que els professionals han vist reduït en un 22% el seu poder adquisitiu.
Malgrat això, Jovells va voler destacar que el sistema compta amb uns professionals compromesos amb la seva feina, fet que queda demostrat, segons va dir, perquè la qualitat no s'ha vist afectada més enllà de les llistes d'espera per les patologies no greus. En aquest sentit, va voler fer un reconeixement explícit als professionals i, també, als directius per haver-se adaptat a una nova realitat.
Propostes per afrontar la situació actual
Per al 2014, Manel Jovells va afirmar que el sector esperava, com s'havia anunciat, estabilitat pressupostària i va mostrar preocupació davant de la necessitat d'haver de fer més esforços. A més, va considerar que aquests esforços només seran viables a través del diàleg i del pacte. A continuació, per tal de poder afrontar aquesta realitat, va fer diverses propostes:
Segons Manel Jovells, aquestes actuacions haurien de posar en valor un sistema sanitari singular, fruit d'una llarga història, amb diversitat de fórmules jurídiques que generen “complicitat, valor i benchmarking”. Un sistema, va afegir, “amenaçat per normatives homogeneïtzadores”, que va “en contra de la col·laboració publicoprivada, de compartir les regles del joc”. Així doncs, el president de La Unió va cloure del seu discurs fent una defensa del sistema sanitari català i d'atenció a la dependència.
Boi Ruiz va continuar explicant que, atesa la situació, des de la conselleria s'ha proposat un pacte de país per la sostenibilitat del sistema sanitari. Segons el conseller, aquest pacte ha tingut la màxima expressió a través d'un acord polític incloent “també els que han estat menys partícips”.
Política amb majúscules
Davant d'aquesta situació, Boi Ruiz va considerar que el Govern ha desplegat el que va definir com una “política amb majúscules”, orientada a mantenir la universalitat i la sostenibilitat del sistema sanitari públic. En aquest sentit, va fer un repàs dels resultats obtinguts per tot el sector: resultats clínics, millora de l'atenció urgent, millora de l'atenció a les malalties greus o millora dels circuits ràpids de determinades malalties, com el càncer. Per aquest motiu i en l'actual conjuntura econòmica, va ressaltar la importància del sistema sanitari com a factor de cohesió social.
Per tal de treballar en la millora d'aquests resultats i en la sostenibilitat del sistema, el conseller de Salut va subratllar que cal reordenar determinats aspectes en el marc del Pla de Salut 2011-2015, insistint en el fet que els canvis que s'introdueixin han de tenir valors ètics de responsabilitat pública i, alhora, han de representar un benefici per a malats, ciutadans/contribuents i professionals.
Pel que fa a la viabilitat del sistema, el conseller Boi Ruiz va demanar més esforços al sector i va remarcar que aquests esforços no han d'afectar ni al salari dels professionals ni a la tarifa dels proveïdors. Segons va assegurar, l'objectiu és mantenir el pressupost en salut però reduir el dèficit.
Defensa del model sanitari català
Boi Ruiz va fer una defensa del model sanitari català referint-se a les seves arrels històriques i al fet que va començar a ser legislat el 1934. Malgrat que va dir que el model s'ha de modernitzar, va subratllar que és un model “que no està fet per defugir el dret administratiu, ni per fer ric a ningú”.
Fent un símil amb l'anàlisi DAFO, el conseller va apuntar com a fortalesa que “el model és fort en si mateix perquè, si hagués estat un altre, no hagués resistit”. Com a amenaça, va indicar la situació econòmica i, finalment, com a oportunitat, va destacar la millora del subfinançament crònic que pateix la sanitat catalana.
Per acabar el seu discurs, Boi Ruiz va remarcar que cal un acord polític per fer sostenible el model sanitari del nostre país. Abans s'havia referit al Pacte Nacional de Salut de Catalunya . Sobre aquest model, va afirmar que només s'aconseguirà “amb voluntat política”, la qual, segons va dir, “hi és”.
Finalment, el conseller de Salut va mostrar la seva confiança en el sistema sanitari i en el futur que li espera gràcies a la qualitat de la feina feta i als valors ètics de funcionament del propi sistema. Tanmateix, però, va insistir que serà necessari lluitar contra el subfinançament històric.