En la seva presentació, Helena Ris, directora general de La Unió, va fer un repàs per les anteriors edicions: I Pensament global i acció local (7, novembre de 2012); II Serveis sanitaris, crisi i estat del benestar: com afrontar-ho des de la legitimitat social i el racionament tècnic (16, maig de 2013); III Model sanitari suec: la innovació al servei de l'eficiència: l'experiència del Karolinska University Hospital (30, octubre de 2013). A continuació, hi va haver la conferència del professor Andreu Segura, que va girar al voltant del sobrediagnòstic en el sentit del que significa fer més diagnòstics dels que calen. Sobre aquest excés d'intervenció va convidar els assistents, en una intervenció molt participativa, a reflexionar sobre la responsabilitat dels gestors a introduir racionalitat i eficiència en aquest camp. Per la seva part, José Luis Ibáñez, vocal-president del Consell de Sector d'Atenció Especialitzada, va situar l'esforç dels centres hospitalaris i del conjunt del sector en un context de disminució de les finances públiques. En aquest sentit, va introduir la presentació de Josep Fusté, director d'Anàlisi Econòmica, Estudis i Prospectiva de La Unió sobre L'evolució dels recursos econòmics del Departament de Salut i impacte en el sector concertat, elaborat conjuntament amb el CSC. |
En la seva intervenció, Ferran García va destacar que s'ha desenvolupat diversos projectes per compensar el dèficit, com el Pla de Viabilitat, els contractes de gestió i un nou quadre de comandament. Així mateix, el gerent de la Institució també va fer referència a l'aposta que es fa pel desenvolupament, als canvis en l'organització de serveis i a la creació de diverses aliances amb altres entitats. Segons va dir, “tot el que s'ha fet, s'ha fet amb criteris d'eficiència”. Finalment, va subratllar la voluntat del centre per potenciar alternatives a l'hospitalització.
Després de la presentació, els assistents a la Trobada va poder fer una ruta per les instal·lacions de l'Hospital d'Igualada acompanyats dels seus responsables, que van anar explicant el més destacat del centre. vivasex
Podeu consultar la presentació que va fer Ferran García:
A la seva presentació, Fusté va destacar que les entitats del sector salut s'han hagut d'ajustar a la disminució de recursos i que s'han vist obligades a assumir costos financers. Per afrontar aquesta situació, tal com va explicar, ha estat especialment rellevant la gestió de recursos humans, així com la gestió de compres i consums de béns i serveis i l'increment de la productivitat i eficiència.
Podeu consultar la presentació que va fer director d'Anàlisi Econòmica, Estudis i Prospectiva de La Unió:
Per començar, Andreu Segura va recordar que “en medicina, més no és millor” i va afegir que “només s'ha de fer quan està indicat”. Amb això, l'especialista en salut pública volia subratllar que s'ha de ser molt curós amb les intervencions que es fan, especialment en el cas d'aquelles que es dirigeixen a la població sana. A continuació, l'expert va dir que el sobrediagnòstic no és un diagnòstic erroni, sinó un diagnòstic inapropiat. Pel que fa al sobretractament, va incidir en el fet que cal adaptar-se a la situació concreta del pacient i va destacar que, normalment (encara que no sempre), els sobretractaments deriven del sobrediagnòstic.
Posteriorment, Andreu Segura va comentar que està augmentant el diagnòstic dels càncers que fan menys mal, però no dels més greus. Així mateix va apuntar que el cribratge és diagnòstic precoç i que avança el diagnòstic, de manera que, com es fa abans, es detecten més casos. Per exemplificar tot això, Segura va parlar de la ineficiència del control del colesterol com a prova de cribratge; de l'augment dels casos de melanoma, que no ha estat acompanyat d'un augment de la mortalitat, o de la poca influència que tenen les mamografies en els càncers de mama que són més greus.
D'altra banda, el professor de la Universitat Pompeu Fabra va ressaltar que, fins ara, amb els millors mitjans no s'ha pogut evitar el sobrediagnòstic. En aquest sentit, va explicar que, als Estats Units, el 2005, els costos atribuïbles a la medicalització “discutible” van comportar una despesa de 77.100 milions de dòlars, xifra que representa un 3,9% de la despesa sanitària domèstica.
A continuació, Segura va insistir en el fet que “els metges no salven vides, les allarguen” i és per això, va dir, que la vida s'ha d'allargar per viure bé, si no, no té sentit. A més, va afegir que la medicina ha avançat tant que cada vegada costa –i costarà encara més– trobar persones que estiguin totalment sanes. Segons el seu punt de vista, hi ha malalties que es poden viure des d'un punt de vista saludable i, a vegades, es recepten tractaments que tenen efectes adversos que no valen la pena. És per això, va destacar, que cal estar totalment segurs que un medicament no farà mal. Així mateix, va matisar que, malgrat que la medicina moderna pot fer molt bé, “no es pot oblidar que pot fer mal.”
En un altre ordre de coses, l'expert va definir el Pla Interdepartamental de Salut Pública com una iniciativa molt positiva, ja que posa de manifest que tothom té influència sobre la salut. Per acabar, Andreu Segura va destacar que cal motivar i incentivar als professionals perquè ho facin bé i que convé un plantejament més ciutadà.
Podeu descarregar la presentació que va realitzar Andreu Segura: