El Consell d'Atenció a la Dependència de La Unió va organitzar aquesta sessió sota el lema "compartim el que fem" al CaixaForum el passat 9 de juny. |
Pel que fa a les famílies, aquestes van estar contentes amb el nou plantejament. Es van aclarir les seves expectatives i se'ls va remarcar que eren un membre actiu de la reunió pel fet de disposar d'informació cabdal del familiar, cosa que ajudaria a entendre moltes de les seves respostes o comportaments actuals.
Cal subratllar, en aquest sentit, que, en el cas que la persona usuària tingui capacitat cognitiva, participarà del seu PAI.
L'experiència, desprès de gairebé 2 anys, és molt positiva. Les famílies estan molt satisfetes amb el fet de poder compartir la valoració directament des de cada disciplina i entenent les decisions i actuacions que es prenen i la seva finalitat.
Pels professionals, una vegada superada la por inicial, ha estat una experiència gratament satisfactòria. Els ha sorprès la implicació i col·laboració de les famílies i residents, i la importància de tenir les converses en un entorn adient on s'aconsegueix la complicitat necessària perquè es pugui donar l'atenció de qualitat que es desitja.
Podeu accedir a la presentació de Sònia Mariscal, directora executiva de Sabadell Gent Gran i Atenció a la Dependència, de la Corporació Sanitària Parc Taulí.
El treball desenvolupat és fruit d'una estreta col·laboració entre jovent voluntari de l'Escola Pia de Granollers i residents del Centre Geriàtric Adolfo Montañá de la Fundació Hospital-Asil de Granollers, lloc on es va dur a terme l'experiència.
La tasca proposada és la de cobrir l'Objectiu Fonamental d'Incidència en les persones que viuen a la residència en la recuperació d'uns valors cívics amb inclusió d'aquestes persones a la societat civil i la inculcació vivenciada de valors als joves que vénen a la seva llar a fer un voluntariat.
Els objectius educatius són els següents: fer tornar el record valuós i positiu als grans; fer sentir a les persones grans com a agents de transmissió de saviesa importants; utilitzar les noves tecnologies per part dels grans; crear un hort urbà; i fer assolir als “alumnes-voluntaris” uns valors i coneixements concrets, com l'aprenentatge per transmissió oral de la guerra viscuda pels grans, l'esforç del treball o les formes de comportament d'abans i ara, que es podria catalogar com a “educació per a una bona ciutadania” o “educació cívica”.
La metodologia emprada ha estat participativa i activa. Els voluntaris i els residents aprenen a mesura que les activitats els proposen estímuls i reptes a aconseguir. Així es van creant en les ments i els ànims dels participants els significats que conformen el seu pensament i aprenentatge.
Com a conclusió, aquesta activitat ha permès formar els joves com a voluntaris, revisar i reformular prejudicis que es poden tenir a vegades envers les persones grans, fomentar l'esperit d'autoajuda i oferir oportunitats perquè els més grans i els més joves es relacionin de forma natural.
Podeu accedir a la presentació d'Anna Marquès, educadora social de la Fundació Hospital Asil Granollers.
- Garantir el registre 100% de l'activitat assistencial realitzada pel personal gerocultor.
- Implantar un nou sistema de gestió i registre per a les residències assistides i centres de dia.
- Unificar el treball de tots els centres d'atenció a la dependència de la Fundació Sociosanitària de Manresa.
- Connexió de tots els centres.
El pla d'implantació es va desenvolupar en quatre fases:
Dotació de material informàtic d'última generació.
Formació de tot l'equip de directors, equip interdisciplinar, personal gerocultor i equips de suport.
Introducció de dades al programa.
Posada en marxa i resolució d'incidències.
Els resultats obtinguts han estat que el personal gerocultor ha integrat aquest sistema de registre en el seu dia a dia, el qual dóna valor a la feina que realitzen, serveix de guia de treball, facilita un seguiment personalitzat de l'usuari, afegit al fet que les infermeres utilitzen les pantalles tàctils per registrar.
Per tant, el software RESIPLUS, mitjançant pantalles tàctils del personal, ha permès avançar en el sistema de registres pel fet de permetre exportar al moment múltiple informació de l'usuari.
Podeu accedir a la presentació de Dolors Fitó, directora de la Residència Font dels Capellans, de la Fundació Sociosanitària Manresa.
Es tracta d'un projecte d'intervenció aplicat en què participen 7 centres residencials de SAR. El projecte sorgeix d'una anàlisi de necessitats i té a l'usuari i al familiar com a unitat d'intervenció. S'utilitza una combinació de tècniques d'intervenció i es realitza una anàlisi descriptiva mitjançant indicadors quantitatius i una avaluació de la satisfacció amb identificació de punts forts i necessitats de millora.
Els tres tipus d'activitats son les següents: xerrades informatives i formatives (es duen a terme en els diferents Centres i tenen una durada aproximada d'una hora amb diferents temàtiques), grups de suport emocional a familiars (l'organització d'aquests grups respon a les necessitats detectades en dos moments clau en l'experiència d'usuaris i familiars: l'ingrés en un centre i l'inici o avanç de la demència) i noves tecnologies (a través d'aquestes sessions es pretén fer accessible als familiars i usuaris les noves tecnologies (SKYPE) perquè es comuniquin entre ells i amb altres Centres).
El projecte SUPORTFAM ha tingut un gran impacte amb 540 beneficiaris directes i 55 indirectes. S'han generat noves dinàmiques als centres i estratègies d'intervenció estructurades amb avaluació de resultats.
Podeu accedir al text complet i a la presentació d'Iciar Ancizu, responsable d'investigació i desenvolupament de la Fundació SAR.
Les activitats que realitzaven les persones amb Discapacitat Intel·lectual eren poc significatives i la implicació del personal d'atenció, responsable de la posada en marxa de les activitats, era reduïda i amb poca continuïtat.
Es va plantejar, per tant, la necessitat de revisar els programes d'activitats, creant el que es va anomenar PROGRAMA D'ÀREES TRANSVERSALS, un projecte que fa una revisió exhaustiva del contingut de les activitats a desenvolupar, fet que comporta un replantejament de l'organització de l'equip responsable i la necessitat d'establir un programa de formació afí a les noves activitats dissenyades.
La posada en marxa del Projecte des del 2008 i fins l'actualitat ha aconseguit un augment en les activitats en què participen les persones ateses, una millora en la qualitat de les mateixes, l'establiment de mecanismes d'elecció per part de la persona amb DI (independentment del seu nivell de Discapacitat I), l'increment en la participació i implicació del personal d'atenció, a més de la continuitat del desenvolupament del programa d'activitats.
En conseqüència, el projecte ha aconseguit una millora evident en l'atenció de les persones ateses al Grup Catalònia a través del Programa d'Activitat dels diferents centres i serveis, el qual contempla un inventari de més de 110 activitats diferents.
Podeu accedir a la presentació de Mª Ángeles Ortega, directora psicopedagògica del Grup Catalònia.
El Parc Sanitari Sant Joan de Déu ha format part i posteriorment, coordinat, successives associacions d'aprenentatge, promogudes per la Unió Europea, amb socis alemanys, belgues i irlandesos. Aquesta experiència en concret s'inclou en el programa Grundtvig, el qual fomenta associacions entre centres d'educació d'adults de tres o més països europeus i s'emmarca en la prioritat de la Comissió Europea de fer realitat un espai europeu d'aprenentatge permanent. El seu objectiu és millorar la qualitat i l'atractiu de l'educació d'adults, fomentar l'intercanvi de professionals i alumnes, contribuir a la ciutadania activa, al diàleg intercultural, a la igualtat de gènere, cohesió social i desenvolupament personal. S'adreça amb especial atenció a persones sense formació acadèmica, desafavorits per raons econòmiques i persones amb necessitats educatives especials.
La implicació en aquest projecte ha permès que professionals i usuaris amb discapacitat intel·lectual de tots els països participants realitzessin diverses mobilitats, viatjant per tot Europa, i organitzant trobades transnacionals a cada país. Els temes dels successius projectes han estat: el Descobriment de la diversitat europea per part de persones amb discapacitat intel·lectual, el Diàleg Intercultural i els Drets de les persones amb Discapacitat. A cadascuna de les trobades es desenvolupen activitats on participen conjuntament professionals i alumnes amb discapacitat dels diferents països. És important l'adaptació dels ritmes i continguts de les activitats, així com el fet de buscar vies i recursos que facin possible una bona comunicació entre tots.
Remarcar que experiències d'aquest tipus afavoreixen la inclusió de tots i també que persones amb discapacitat facin un pas important per passar de ser usuaris de serveis a ciutadans actius.
Podeu accedir a la presentació de Sílvia Angel, Àrea Discapacitat Intel·lectual, Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
Una línia innovadora que s'està implementant és la introducció de teràpies assistides amb gossos en diversos col·lectius, un d'ells els adolescents. En aquests entit, són ja moltes les experiències que demostren els beneficis terapèutics que les teràpies amb animals (TEAAC) tenen sobre les persones amb discapacitat o bé amb malaltia mental. L'aplicació d'aquestes tècniques parteix del la hipòtesi que la realització d'activitats terapèutiques amb els animals com a eina de treball facilita, en molts casos, la consecució de objectius terapèutics establerts, creant un marc relacional amb l'animal que potencia la implicació del pacient i la seva participació.
L'activitat amb gossos al centre, anomenada Agilitty, consisteix en la realització d'un recorregut tipus gimcana que fa el gos, seguint les indicacions del guia. Aquesta es va dirigir especialment a nois/es amb trastorns mentals severs i es van treballar els següents objectius: afavorir el treball en equip; assumir responsabilitats personals i col·lectives; afavorir i potenciar les capacitats i habilitats personals; potenciar el respecte als altres; potenciar el respecte a les regles del joc i les normes establertes; potenciar el control de la frustració i els impulsos; potenciar l'exercici físic; i inculcar el respecte pels animals.
L'activitat s'ha realitzat durant 10 setmanes en sessions d'una hora, treballant en grup i de forma individual. Durant les sessions, cal treballar moltes habilitats i actituds alhora, individuals i de grup, variables, que estan directament relacionades amb els objectius terapèutics del centre.
Segons la valoració de l'equip terapèutic, l'experiència ha estat molt positiva, tant en la consecució dels objectius programats com en l'experiència que ha suposat pels propis pacients, els quals també han expressat la seva satisfacció amb l'activitat.
Podeu accedir a la presentació d'Eulalia Navarro, coordinadora de la UCA, i Maribel Vila, ensinistradora de gossos de Positivascan, Benito Menni CASM.
En la residencia Pere Claret de Barcelona, un variado equipo Multidisciplinar realiza un nutrido programa de intervención integral desde diferentes disciplinas.
El abordaje se realiza de modo Interdisciplinar, mediante reuniones de equipo en las que se realizan valoraciones de residentes, diseño de estrategias de intervención y evaluación de resultados.
El equipo está integrado por Terapeutas Ocupacionales, Fisioterapeutas, Educadora Social, Psicólogas, Animadora Sociocultural, Arteterapeuta, Musicoterapeuta y Terapia asistida con animales.
Las diferentes actividades se nuclean en función de los objetivos de prevención, mantenimiento de habilidades conservadas y ralentización del deterioro en caso de demencia.
Los objetivos se plantean en las áreas conductual, social, cognitiva y físico motriz, contribuyendo, de esta manera, a mejorar la calidad de vida de los residentes.
Las distintas experiencias de aplicación de cada una de ellas y sus beneficios se incluyen en la participación de diferentes estudios realizados conjuntamente con diversas universidades.
Podéis consultar la descripción de los distintos programas que se realizan y algunos de los resultados de los mismos en el texto completo .
Podéis acceder a la presentación de Carles Canes, gerente, i Adrián Galatti, musicoterapeuta, Residencia Pare Claret Barcelona.
L'espai es pot gaudir de forma lliure i paral·lelament s'ha establert un horari reservat per a les activitats grupals, aconseguint així un espai lúdic de salut obert a tot tipus de col·lectiu que se'n pot beneficiar. L'ús i el funcionament de l'espai s'estructura com una activitat de promoció de la salut que potencia les habilitats físiques i motrius dels que participen als tallers, tant siguin usuaris de l'HSJM com de la resta de les entitats associades. A més de promocionar els exercicis físics de forma lúdica, en ser un espai utilitzable per tots, té com a valor afegit els intercanvis intergeneracionals i interculturals. La residència ha trobat en ell una nova forma d'obrir-se a la població.
Podeu accedir a la presentació de Claude Protin, cap d'Àrea d'Atenció a la Dependència, Hospital Sant Jaume de Manlleu del Consorci Hospitalari de Vic, i d'Àgata Gelpí, directora de l'Àrea de Benestar Social, Salut i Consum de l'Ajuntament de Manlleu.
La metodologia TRINNODD té com a objectiu la transmissió de coneixements de molt alt nivell, a través de continguts audiovisuals i participatius que permetin un millor record de la informació. Una altra de les característiques és que tots els continguts teòrics han d'estar relacionats amb la seva utilitat en la pràctica. Hi ha una sèrie de continguts i valors que són comuns a tots els cursos i mòduls de TRINNODD. En l'actualitat es disposa de mòduls de formació TRINNODD per a cuidadors de persones amb Trastorn Dual. Aquests mòduls pretenen dotar el cuidador de coneixements que van més enllà de l'atenció assistencial a les necessitats de les activitats de la vida quotidiana i la dependència. El curs per a cuidadors està format per 5 mòduls de 4 hores de durada cadascun.
Podeu accedir a la presentació de Rafael Martínez, Investigador de la Unitat d'Investigació en Discapacitat Intel·lectual - Trastorns del Desenvolupament, i de Francisco Aguilera, director mèdic, Centre Villablanca - Grup Pere Mata.