A més, va subratllar que “cal ser capaços d'aïllar-nos de tot el que està passant i tenir molt present que a Catalunya avui per avui no hi ha Ebola. El risc zero no existeix, però és molt i molt baix”. En aquest sentit, el cap de Servei de Medicina Preventiva del Clínic va recordar que actualment només hi ha epidèmia d'Ebola a tres països de l'Àfrica Occidental: Guinea Conakry, Sierra Leone i Libèria.
Segons va explicar, malgrat que aquesta és una malaltia molt greu, el número reproductor bàsic de l'Ebola és molt reduït i per cada persona infectada es registren només 1 o 2 contagis. I va afegir que “per cada cas d'Ebola que podem veure n'hi ha aproximadament uns 1.000 de malària”.
D'altra banda, el Dr. Trilla va fer referència a alguns aspectes fonamentals, com la importància d'aïllar els malalts i d'estudiar i seguir els seus contactes. Pel que fa al protocol en possibles casos de persones infectades, va insistir que cal preguntar si el pacient ha estat en països amb epidèmia, quan ha tornat i controlar-li la febre.
Podeu consultar la presentació d'Antoni Trilla a l'arxiu adjunt.
Tanmateix, va assenyalar que cal estar preparats per si arriba algun cas. El personal sanitari està dins del grup de població de més risc perquè té línia directa amb l'única font possible de contagi, que és un pacient amb Ebola. “Però ens podem protegir amb vestits i d'altres mesures i amb tots els protocols que hi ha en aquests moments”, va destacar Jané. També va remarcar que l'Ebola “no es contagia per l'aire, sinó per contacte directe amb els fluids corporals del malalt, i que tampoc es transmet en el període asimptomàtic. Tot això rebaixa la seva perillositat pel que fa al contagi”.
Segons l'experta, davant un cas sospitós d'Ebola, cal complir dos criteris. El més important és el criteri epidemiològic que pugui aportar una persona que vingui d'algun dels tres països africans més afectats per la malaltia o que hagi estat en contacte amb algun malalt durant els 21 dies previs a l'inici dels símptomes. L'altre criteri és el clínic, on cal tenir en compte la febre sostinguda superior als 38.6ºC i altres símptomes com la cefalea intensa, els vòmits, les diarrees o el dolor abdominal que, a més, són comuns amb moltes altres malalties, fet que compica el diagnòstic.
En aquest escenari, Jané va incidir que el paper de la xarxa assistencial és fonamental, perquè és on es detecten els possibles casos. “Cal que hi hagi un treball conjunt entre la xarxa assistencial i la xarxa de vigilància epidemiològica i buscar sinergies entre ambdues. Potser tenim maneres de treballar diferents, però els objectius són comuns”, va indicar.
Podeu descarregar la presentació de Mireia Jané a l'arxiu adjunt i consultar el material sobre l'Ebola al web de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).
Els dos experts van destacar que, en alguns casos, la informació difosa pels mitjans no va ser del tot rigorosa ni contrastada. Així mateix, van comentar que en certs moments la gestió de la comunicació per part dels diferents agents no va ser la més adequada, ja que es va generar més alarma social de la necessària.
També van recalcar, com la resta dels ponents, que a l'Àfrica Occidental s'està vivint una verdadera epidèmia i que cal destinar molts més recursos personals, econòmics i logístics de què hi ha ara mateix per poder controlar la situació actual. Al final de la seva intervenció, van mostrar un vídeo en record de les víctimes de l'Ebola de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu.
Podeu descarregar les presentacions d'Adriana Castro i Lluís Guilera als arxius adjunts.