A més, la jornada va comptar amb la participació de professionals del Treball Social que van donar a conèixer diverses experiències de tot el territori català i alguns dels models de treball existents, en els quals s'inclouen totes les disciplines. Així mateix, es va reflexionar col·lectivament sobre la intervenció del Treball Social en el nou model d'atenció integral que s'està configurant. La cloenda de la sessió va ser a càrrec de Núria Carrera, degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Durant tota la sessió, ens va acompanyar Albert Ledesma, director del Pla Interdepartamental d'Atenció Social i Sanitària (PIASS), que estableix la coordinació entre el Departament de Salut i el Departament de Benestar Social i Família per tal de garantir la continuïtat assistencial de les persones amb necessitats sanitàries i socials. En aquesta newsletter trobareu un resum de les intervencions dels participants a l'acte, així com les presentacions que van fer alguns d'ells. |
A continuació, Pau Sànchez, director del Pla director sociosanitari, va anunciar que toca fer un canvi “de gran envergadura” per adaptar l'atenció sanitària i social a l'envelliment de la població. Així mateix, va explicar que ara es potencia l'atenció integral, integrada i centrada en la persona, fet que aporta una gran expertesa als equips.
Després, Mònica Ribas, subdirectora general d'Atenció a les Persones i de Promoció de l'Autonomia Personal de l'ICASS, va recordar que la persona no es pot fragmentar i que, per tant, necessita tant atenció sanitària com social. En aquest sentit, va subratllar la importància que té el Pla Interdepartamental d'Atenció i Interacció Social i Sanitària (PIAISS), el qual, segons va dir, permet un treball conjunt des dels departaments de Presidència, Benestar Social i Família i Salut per garantir una atenció “integral, integrada i centrada en la persona”. A més, la representant de l'ICASS va exposar breument els vuit projectes amb els quals s'ha començat a treballar dins del PIAISS.
Tot seguit, Helena Ris, directora general de La Unió, va destacar que el PIAISS aborda la integració de l'atenció sanitària i social des d'una visió molt pragmàtica. A més, va posar de manifest que, malgrat les dificultats per coordinar serveis socials i sanitaris, quan hi ha treball conjunt, s'aconsegueixen bons resultats que ajuden molt les persones, en especial les que es troben al final de la vida.
També va recordar que la identificació es basa en el judici professional, a partir del perfil clínic i les necessitats determinades i del criteri del professional referent. A més, va incidir especialment en el fet que, segons els criteris clínics, ser identificat suposa un benefici per al pacient. Així mateix, el responsable del PPAC va informar que actualment hi ha 100.000 persones identificades a Catalunya i va recalcar que tots els professionals identifiquen els PCC i MACA de manera equivalent.
D'altra banda, Carles Blay va subratllar que només en un 3% dels pacients complexos hi ha un risc de situació social baix i que, per això, tal com va apuntar, “centrar-se només en la vessant sanitària és un error”. Així doncs, l'expert va voler deixar clar que la gran majoria de persones amb complexitat clínica requereixen atenció social i que no es poden avaluar ni planificar les seves necessitats sense considerar el component social. Per acabar, va recordar que els professionals del Treball Social tenen un gran potencial com a gestors de casos.
Podeu consultar a continuació la presentació que va fer Carles Blay.
La segona intervenció va ser a càrrec d'Anna Muñoz, infermera del CAP Casernes de Barcelona, qui va exposar el cas d'una malalta d'Alzheimer de 89 anys per posar de manifest la gran quantitat de recursos que cal mobilitzar en aquest tipus de situacions. En aquest cas es van produir intervencions tant d'una infermera, com de la gestora de casos i de la treballadora social. A més, Anna Muñoz també va fer referència al rol del cuidador i al paper que juga en la cura del pacient i les seves afectacions.
Per finalitzar la primera taula, Ester Sarquella, educadora social, directora de serveis socials bàsics i membre del Comitè Operatiu del PIAISS, va parlar de projectes pilot de models col·laboratius entre serveis de salut i serveis socials en pacients crònics complexos. Sarquella va ressaltar que el Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat (PPAC) va més enllà de la pràctica clínica i, pel que fa al PIAISS, va recordar la importància del treball conjunt i de “tenir una visió compartida” que permeti reconsiderar el rol de les persones i dur a terme canvis en els professionals i les organitzacions.
A continuació podeu descarregar les presentacions dels participants a la taula:
A continuació, Pepita Rodríguez, referent de l'Àrea de Treball Social a l'Àmbit Barcelona ciutat, de l'ICS, va mostrar la seva decepció perquè la majoria de vegades l'atenció social queda en un segon terme i perquè, tal com va dir, “ha estat difícil fer sentir la veu del Treball Social en l'atenció a la cronicitat”. Tanmateix, va subratllar que des d'aquesta disciplina hi ha una manera de veure les coses que integra una visió de la complexitat i un mètode de treball que, segons el seu parer, s'ha de mantenir. D'altra banda, també va convidar els assistents a fer una reflexió sobre el rol del Treball Social en l'atenció a la cronicitat.
La tercera intervenció va ser a càrrec de Cristina Tudó, treballadora social de l'Hospital de Terrassa, del Consorci Sanitari de Terrassa, qui va donar a conèixer la intervenció social amb pacients crònics complexos en aquest centre. Tal com va dir, han optat per treballar de manera més proactiva, assegurant així una atenció integral i augmentant la prevenció. La treballadora social va incidir en el fet que no s'ha de “culpabilitzar” el pacient reingressador i que cal anar molt en compte amb les pressions basades en criteris economicistes.
Més tard, Mercè Riquelme, treballadora social del Servei de Suport Integral de l'ICO Badalona, es va centrar en l'aplicació del Treball Social en pacients amb càncer, és a dir, en l'aplicació per a casos de cures pal·liatives. Entre altres coses, va donar a conèixer la “consulta VIP”, de Valoració Integral Pal·liativa, que s'ha posat en marxa en aquesta entitat. Per acabar, Riquelme va destacar que encara queda molt camí per recórrer en aquest àmbit.
La cinquena intervenció va ser la de Juan Manuel Rivera, treballador social, referent comunitari de Dependència al Garraf, qui va reclamar a les institucions que assumeixin la seva responsabilitat per donar una millor atenció al pacient, ja que, des el seu punt de vista, cal fer un salt per incorporar la coresponsabilitat de les institucions. A més, també va fer referència a la importància de realitzar un abordatge transversal per als pacients crònics.
Per acabar, Tina Ureña, treballadora social i CAP d'Àrea de Rehabilitació del Centre Psicoteràpia Barcelona – Serveis Salut Mental, es va centrar en les respostes assistencials a la cronicitat en l'àmbit de la salut mental i va donar a conèixer el programa de gestió de casos de l'Eixample. En la seva intervenció va remarcar especialment que el Treball Social és un potent gestor de casos i que ho ha estat històricament, i va recordar que les persones vulnerables han d'estar al marge de la distribució de les tasques dels professionals a nivell organitzatiu.
A continuació podeu descarregar les presentacions que van fer alguns dels participants a la taula:
D'altra banda, malgrat que va puntualitzar que la situació de crisi ha convertit el Treball Social en rellevant, va animar els assistents a reforçar el paper d'aquesta disciplina i a enfortir el seu lideratge a les organitzacions.