Newsletter

Seguint amb la definició d'RSC, l'expert va dir que la responsabilitat es basa en cinc dimensions: econòmica, social, ambiental, laboral i bon govern, i que s'han de tenir en compte de manera global. D'altra banda, Josep Maria Canyelles va fer referència a la qualitat de vida com a gran focus de l'RSC i va apuntar que la salut té molta importància en aquest concepte.

Segons va exposar, hi ha algunes idees preconcebudes sobre l'RSC que són errònies. Per exemple, va comentar que està molt estesa la idea que només les grans companyies poden fer RSC. I no és veritat, hi ha moltes més petites i mitjanes empreses que en desenvolupen que no pas grans organitzacions. Per demostrar-ho, va donar a conèixer exemples de La Fageda (amb 200 treballadors), KH Lloreda (85 treballadors), Cafès Novell (50 treballadors) o un taxista de Taxis Igualada.

Canyelles també va parlar de l'ètica i la sostenibilitat, elements que va definir com valors clau de l'RSC. En aquest sentit, va remarcar que l'ètica va més enllà d'establir què està bé i què està malament. A més, segons va afirmar, l'organització ha d'aconseguir alinear els seus valors amb els de les persones. I, per aconseguir-ho, és important comprendre què és el que la societat demana de cada empresa, així com saber identificar i dialogar amb els grups d'interès. Alguns d'altres aspectes prioritaris en l'RSC són l'enfocament de gestió integrat i estratègic, la transparència i la rendició de comptes, va recordar l'expert.

Pel que fa al sector sanitari i social, Canyelles va subratllar que l'RSC hauria de ser inherent. Així mateix, per acabar la seva intervenció, va incidir en el fet que La Unió té un paper fonamental per ajudar a vertebrar l'RSC a les organitzacions sanitàries i socials.

A continuació podeu descarregar la presentació que va fer Josep Maria Canyelles a la Jornada Associativa:

Els directius de les entitats associades a La Unió es van reunir en quatre grups de treball per debatre sobre temes d'actualitat al sector. Aquests grups van girar al voltant de:

• Desenvolupar l'estratègia d'RSC a les entitats associades. El sentit que té l'RSC d'una entitat associativa com La Unió és el compromís d'ajudar a fer efectives les polítiques de responsabilitat social a les entitats, orientant i contribuint a assegurar el desenvolupament d'aquestes pràctiques. Això és precisament el que es va fer en aquest grup, a través del recull d'experiències en el camp de l'RSC per part dels associats i del debat sobre diverses qüestions relacionades amb aquest tema. Aquest grup va estar coordinat per Josep Maria Ramírez i Mireia Vicente, i va comptar amb el suport de Josep Maria Canyelles, Joan Maria Ferrer i Cristina Aragüés.

• Activitat privada als centres del SISCAT. Actualment cal definir l'encaix de l'activitat pública i la privada, amb la garantia de l'assoliment de la qualitat de l'atenció a les persones i evitant interferències que puguin enterbolir el model. El grup de treball va debatre sobre quina és la millor opció per aconseguir l'encaix desitjable que requereix compartir un model de valors i responsabilitat col·lectiva que sigui compartit, conegut i permeti un desenvolupament sostenible de tot tipus d'activitat. Aquest grup va estar coordinat per Victòria Martorell i Esteve Picola, i va comptar amb el suport de Josep Maria Bosch i Mercè Estrem.

• La política comunicativa al servei de la responsabilitat social. En aquest grup es va reflexionar sobre com traslladar els missatges i el desenvolupament d'instruments més idonis per assegurar l'efectivitat de la comunicació que genera valor social, així com per arribar a tots els agents implicats, tant si són receptors com protagonistes. Aquest grup va estar coordinat per Xavier Mate i Lluís Guilera, i va comptar amb el suport d'Anna Riera i Josep Fusté. 

• Els recursos humans i la negociació col·lectiva en el marc de les polítiques d'RSC. Aquest grup va tractar el paper de l'RSC en les relacions laborals, així com la necessitat de plantejar un canvi cultural i de valors en aquest àmbit. Es va tenir en compte que el marc laboral és més que una eina jurídica i que ha de suposar una transformació que incorpori elements de flexibilitat per permetre el desenvolupament professional de les persones que hi treballen i, alhora, l'assoliment dels objectius de les organitzacions. Aquest grup va estar coordinat per José Luis Ibáñez i va comptar amb el suport de Xavier Baro i Héctor Cantero.

Properament s'editarà una newsletter amb les conclusions dels grups de debat.

D'altra banda, el conseller de Salut es va declarar defensor acèrrim de l'autonomia de gestió de les entitats, així com de l'actual model sanitari i social. “Aquest és el model que hem tingut sempre”, va destacar, i va fer una crida per mantenir el model harmònic entre administració, proveïdors i professionals. Per acabar, va tenir un clar reconeixement per als centres i treballadors del sectoren una situació com l'actual. El conseller també es va comprometre a què el sector sanitari recuperés els ingressos que li permetessin fer front a la recuperació salarial tant dels funcionaris com del sector sanitari concertat.