Newsletter

El primer grup, centrat en el desenvolupament de l'estratègia d'RSC a les entitats associades, va comptar amb 43 participants i va estar coordinat per Josep Maria Ramírez i Mireia Vicente, amb el suport de Josep Maria Canyelles, Joan Maria Ferrer i Cristina Aragüés . Els participants van abordar aspectes com què entenen les entitats per RSC, qüestió que van respondre definint l'RSC com un element essencial intrínsec en els valors de les organitzacions sanitàries i socials i, per tant, un element clau per a la seva gestió. 
 

D'altra banda, es va vincular l'RSC a la responsabilitat de les organitzacions davant els impactes que les decisions i activitat ocasionen dins la pròpia entitat (professionals i usuaris) i en el conjunt de la societat (especialment, en els stakeholders). En aquest sentit, es va destacar que l'RSC ha de ser exercida mitjançant un comportament ètic i transparent. A més, es va incidir en el fet que l'RSC ha de contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones, a un desenvolupament més sostenible de l'organització i, alhora, al benestar del conjunt de la societat.

La situació de l'RSC a les entitats associades
En l'àmbit concret de la situació de l'RSC a les entitats associades, es van mostrar resultats d'una enquesta feta entre tots els assistents a la V Jornada Associativa. Els resultats de l'enquesta també revelaven que les pràctiques més comunes d'RSC desenvolupades entre els associats tenen a veure amb recursos humans, medi ambient, usuaris i governança.

Per últim, també es van proposar algunes pràctiques d'RSC que La Unió podria ajudar a implementar. Les propostes més ben valorades van ser:

• Desenvolupar eines metodològiques: disseny d'un qüestionari d'autoavaluació d'RSC similar al que utilitza el model d'excel·lència en qualitat EFQM (no burocratitzador).
• Revisar i adaptar al sector sanitari i social la matriu de l'Economia del bé comú.
• Creació del consell de participació en RSC, que sigui dinamitzador, comparteixi iniciatives de compromís social i ajudi a sistematitzar (proposta de guies de bones pràctiques en RSC).
• Global Reporting Iniciative (GRI). Contribuir a crear un conjunt d'estàndards per a fer memòries d'RSC.

Podeu consultar el document adjunt amb les conclusions completes i el llistat de participants:

El segon grup, que va tractar el desenvolupament d'activitat privada als centres del SISCAT (Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya), va comptar amb 31 participants, va estar coordinat per Victòria Martorell i Esteve Picola, i va comptar amb el suport de Josep M. Bosch i Mercè Estrem. Per començar, es va determinar la posició favorable a la realització d'aquest tipus d'activitat i es va insistir en la necessitat de dotar-la d'un marc adequat que permeti dur-la a terme.
 

Els participants en aquest grup van establir alguns punts a tenir en compte que han de ser prioritaris perquè l'activitat privada als centres del SISCAT es dugui a terme a partir de la visió compartida d'un model de valors i de responsabilitat col•lectiva que sigui conegut i que permeti un desenvolupament sostenible de tot tipus d'activitat, com ara la igualtat en la qualitat de la prestació sanitària o el fet que el temps de resolució de l'activitat sanitària pública no es pot veure perjudicat.

Transparència i codi ètic

Així mateix, es va destacar que la transparència ha de ser un valor de l'activitat sanitària, independentment de si es fa des de l'àmbit públic o privat i que per desenvolupar-la és recomanable disposar d'una estructura de costos pròpia, tant si es fa des d'una vessant com des d'una altra. En aquest sentit, també es va apuntar que cal disposar d'un codi ètic i de mecanismes de monitorització, així com comptar amb informació clara de la cartera de serveis i un document escrit (consensuat) en els supòsits de renúncia a rescabalament per la via de la cobertura pública.
 

Per últim, es va debatre sobre el veritable abast d'alguns aspectes com la diferenciació d'espai i horari d'atenció privada i pública, el caràcter imperatiu de la llista d'espera única o el diferent nivell o no de transparència entre activitat privada i pública, així com la necessitat de renúncia informada i irrevocable a la cartera pública per part de l'usuari.

Podeu consultar el document adjunt amb les conclusions completes i el llistat de participants:

El tercer grup va tractar la política comunicativa al servei de l'RSC, amb 31 participants, coordinat per Xavier Mate i Lluís Guilera, va comptar amb el suport d'Anna Riera i Josep Fusté, i amb la participació específica de Mònica Bertran (periodista de TV3) i Pere Vallribera. Per fer-ho, es va dur a terme un role play en el qual la periodista de TV3 feia una entrevista a Pere Vallribera, qui interpretava el paper de gerent d'un nou hospital, d'acord amb un cas preparat pels coordinadors.

L'entrevista es va fer durant la sessió, amb la presència de tots els participants del grup, que actuaven d'oients i que estaven organitzats en quatre grups: joves sense experiència al sector sanitari, experts en comunicació, experts sanitaris i observadors de la discussió. L'objectiu de l'exercici era posar en evidència les diferències entre el contingut del missatge i la percepció de la informació per part dels diferents col·lectius.

La importància del missatge

Així doncs, les conclusions a les quals es va arribar posen de manifest el següent:

• Si s'explica bé i s'adapta, el missatge es pot entendre.
• Els mitjans de comunicació tenen els seus propis interessos i adapten el missatge, així que cal recordar-los el seu paper –el mateix que tenen les entitats– d'RSC.
• És necessari planificar i dedicar recursos a la comunicació perquè el missatge arribi al ciutadà de manera clara i entenedora.
• El sector sanitari i d'atenció a la dependència hauria de tenir un relat únic i constant, en un entorn de model.
• La comunicació ha de considerar-se una inversió i no una despesa.
   

Podeu consultar el document adjunt amb les conclusions completes i el llistat de participants:

El grup 4 va abordar els recursos humans i la negociació col·lectiva en el marc de les polítiques d'RSC a partir de la discussió sobre diversos àmbits d'actuació. Va estar constituït per 25 participants, coordinat per José Luís Ibáñez i Jesús Ezquerra, i va comptar amb el suport de Xavier Baro i Héctor Cantero. En primer lloc, va tractar sobre quines accions es poden fer per disposar d'unes polítiques de reestructuració interna responsable, es va comentar que cal flexibilitzar les relacions laborals, mitjançant l'acord i el diàleg. I, en cas de ser necessari dur a terme acomiadaments, s'haurien de fer alineant l'interès per conservar els professionals més productius i de més talent amb les necessitats de sostenibilitat pressupostària.
 

En el camp de la millora de la normativa laboral en matèria de conciliació es va valorar com a imprescindible incorporar elements d'innovació que permetin alinear les expectatives i necessitats de les persones. Especialment amb referència a la flexibilitat en la distribució de les càrregues de treball.

Finalment, sobre polítiques i sistemes de prevenció i gestió dels riscos psicosocials, es va concloure que cal que l'organització faci una declaració programàtica, de compromís i constatable, així com dotar-se d'eines per disposar de diagnòstics de la realitat i detectar els riscos. D'altra banda, van comentar que fa falta millorar les polítiques de comunicació interna, proporcionar eines de gestió i direcció de persones als comandaments i habilitar espais de participació i discussió interdisciplinaris sobre els aspectes a millorar.
 

L'RSC com a eina estratègica

Per acabar, es va definir l'RSC com una eina estratègica de l'organització que va més enllà del concepte de negociació sindical i de la contractualització de les pràctiques. Per tant, no pot convertir-se en una política de drets adquirit, ni ser moneda de canvi en processos de negociació sindical.

Podeu consultar el document adjunt amb les conclusions completes i el llistat de participants: