Newsletter

• Projecte Maresme Continuum, a càrrec de Guillem Homet, director mèdic de la Comunitat Terapèutica del Maresme. Aquesta iniciativa, que pretén donar la millor resposta possible a les necessitats en salut mental del Maresme, posa l'èmfasi en la continuïtat assistencial i en la cerca de la millora de la qualitat de vida de les persones. Destaca especialment per la diversitat de les institucions vinculades al projecte.
• Integració territorial de serveis de salut mental, explicada per Joan Vegué, director mèdic del Centre Psicoteràpia Barcelona Serveis Salut Mental i director de l'Àrea Tècnica Assistencial de BCN Salut Mental. Aquesta és una aliança estratègica de diferents entitats proveïdores de la Xarxa de Salut Mental a la ciutat de Barcelona. El seu objectiu és potenciar l'experiència assistencial i de gestió, i facilitar la integració funcional de les diferents organitzacions per optimitzar l'articulació de recursos i promoure la millora de la qualitat de l'atenció a la població de referència.
• MOSAIC, Pla Integral de Salut Mental i Àrea del Bages. Sumant esforços, presentat per Pere Bonet, director de Salut Mental de la Fundació Althaia, Xarxa Universitària i Assistencial de Manresa. L'objectiu principal d'aquesta aliança és aconseguir que Mosaic esdevingui una veritable eina i recurs en l'atenció a les necessitats socials, d'oci, lleure i laboral de les persones que pateixen una malaltia mental.
• Programa de testimonis de violència domèstica (TEVI), exposat per Fernando Lacasa, coordinador del Centre de Salut Mental Infanto-Juvenil de Sant Joan de Déu de Cornellà, de l'Hospital Sant Joan de Déu. Aquest programa es va posar en marxa el 2005, amb la intenció d'atendre els menors de llars on existeix o ha existit violència. La consolidació del treball integral entre adults i infants s'ha aconseguit a través del circuit i la coordinació CSMIJ / CSMA, del grup terapèutic CSMIJ / CSMA (dones víctimes de violència i la seva funció de mares), i de la incorporació del CSMIJ a la Comissió Institucional de Violència de Gènere.
• Programa Interxarxes: pensar i actuar junts en l'atenció infanto-juvenil, donat a conèixer per Fina Borràs, coordinadora del Centre de Salut Mental Infanto-Juvenil Horta Guinardó, de l'Hospital Sant Rafael. Aquest és un programa de treball en xarxa adreçat a la infància (de 0 a 18 anys) i a les famílies en risc del districte d'Horta-Guinardó que es va posar en marxa l'any 2000. Té l'origen en el desconeixement de serveis, la duplicitat o absència d'intervencions i manca de criteris d'actuació comuns. Compta amb la participació de les xarxes d'atenció social, educació i salut, és a dir, de serveis públics i entitats privades.

• Urgències Psiquiàtriques al Baix Llobregat. Dues Institucions i un únic servei d'urgències, exposat per Cristina López i Salvatore Aguilar, responsables d'Urgències psiquiàtriques del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i de Benito Menni, respectivament. La constitució d'un únic servei d'urgències psiquiàtriques del Baix Llobregat s'ha aconseguit amb la integració de l'atenció de les dues entitats. Gràcies a això, de l'1 de juliol de 2010 al 31 de desembre de 2014, s'han atès un total de 351.000 urgències, de les quals 26.300 són urgències psiquiàtriques externes, 2.000 són visites de Psiquiatria d'enllaç i 2.500 són urgències psiquiàtriques internes. Els resultats obtinguts demostren una bona integració dels pacients de salut mental a l'àrea d'urgències general, fet que contribueix a la  normalització de la seva assistència.
• Implantació del Servei de Psiquiatria en un hospital del territori, a càrrec de Pilar Casaus, directora mèdica de l'Institut Pere Mata. Aquesta iniciativa ha permès implantar una Unitat de Salut Mental a l'Hospital Sant Joan de Reus, gestionada per l'Institut Pere Mata. Així, s'ha establert una Unitat de Referència Psiquiàtrica Infantil, una Unitat d'Hospitalització dels Trastorns de Conducta Alimentària i una Unitat de Psiquiatria d'Enllaç.
• Itineraris formatius, ocupacionals i laborals per a persones amb trastorns de salut mental a la comarca del Berguedà, presentat per Josep Tristany, psicòleg clínic i coordinador de l'Àrea de Rehabilitació i el Centre de Dia de Berga, de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell. En aquest projecte –en el qual participen  l'Associació Grup Horitzó del Berguedà, l'Oficina tècnica laboral (OTL), la Fundació Humanitària pel tercer i quart món Dr. Trueta i el Centre de Dia de Salut Mental de Berga– es treballa per oferir un servei integral i coordinat de suport i acompanyament a la formació i a la inserció ocupacional i/o laboral de les persones afectes d'un trastorn mental greu que presenten les característiques i la motivació necessàries per accedir a un entorn ocupacional i/o laboral.
• “Sóc com tu, ets com jo": una experiència reeixida d'aliances contra l'estigma en el si de la Taula de Salut Mental de Mollet, donat a conèixer per Antoni Corominas, cap del Servei de Salut Mental i Addiccions, i Mar Bodas, infermera gestora del Servei de Salut Mental i Addiccions, tots dos de la Fundació Sanitària de Mollet. L'objectiu d'aquesta iniciativa era lluitar contra l'estigma de la malaltia mental a partir de l'augment de la sensibilització. Per aconseguir-ho, va comptar amb la col·laboració de 15 serveis d'institucions i entitats, que van treballar sumant esforços. A més, els mitjans de comunicació van jugar un paper destacat, ja que van ajudar en la difusió.
• Programa Territorial Centre Salut Mental Infantil i Juvenil-Centre Salut Mental Adults de prevenció i promoció de la salut mental en fills de pares malalts mentals: "Kidstime", explicat per Alfons Icart, expresident del Clúster Salut Mental Catalunya. Aquest és un projecte desenvolupat per la Fundació Orienta, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu i el Complex Assistencial Benito Menni, juntament amb els ajuntaments de cada ciutat on es realitza. "Kidstime" és una iniciativa que està enfocada a treballar amb les emocions de les famílies i no solament a descriure les emocions pròpies de les malalties, sinó a aprendre a conviure amb elles. El programa afavoreix la comunicació entre pares i fills perquè puguin compartir les seves vivències i emocions, per tal de millorar la seva vida quotidiana.

Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, va pronunciar la conferència "Cooperació creativa, cap a un nou paradigma". Per començar, va definir el concepte de paradigma com la necessitat d'un nou model, d'una nova manera d'afrontar les situacions, necessitats i problemes. A continuació, va explicar que vivim un canvi de paradigma en una realitat en la qual hi ha incertesa, complexitat, interdependència i fragilitat de les persones.

Seguint amb la seva explicació, el director de la Càtedra Ethos va enumerar els elements que cal vèncer per aconseguir que hi hagi intel·ligència cooperativa: el regne de taifes, els llenguatges interinstitucionals –s'ha de crear un llenguatge transversal i comú– i els prejudicis institucionals. A més, va apuntar que és necessari pensar en el benefici del pacient i identificar els mínims ètics entre institucions per tal d'arribar a acords.

D'altra banda, pel que fa a elements que ajuden a millorar en aquest nou paradigma, va fer referència a les noves tecnologies, les quals fan possible la catalització de la intel·ligència cooperativa, i als òrgans de deliberació compartits, referint-se als comitès d'ètica. Per acabar, Francesc Torralba va posar èmfasi en el fet que Catalunya va ser pionera a Europa a implantar comitès d'ètica assistencials i va subratllar que, actualment, tots els hospitals en tenen. Malgrat la importància d'aquest fet, Torralba va insistir que cal anar més enllà de les institucions i fer comitès ètics i codis de bones pràctiques compartits per sumar talent. 

Jordi Baiget, secretari del Govern de la Generalitat, va intervenir a la jornada per parlar de Pla Integral de Salut Mental, que va posar com a exemple de col·laboració entre el sector de la salut mental i l'Administració. A la seva intervenció, Baiget va destacar que la salut mental és una prioritat per al Govern i va incidir en la necessitat de desenvolupar un treball conjunt per part de tots els actors implicats (sector, entitats, professionals, famílies i Administració) per continuar avançant. Així mateix, va subratllar que el sector de la salut mental està unit, és responsable, actua amb força i de manera coordinada, característiques que ajuden molt a l'Administració, tal com va apuntar.

Malgrat la feina ben feta, va reconèixer que hi ha dificultats econòmiques produïdes per la situació actual i va explicar que, per fer-hi front, cal prioritzar i introduir reformes per tal d' obtenir una actuació integral i conjunta, coordinada des de Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Tot seguit, Jordi Baiget va mencionar alguns dels punts més importants del Pla Integral de Salut Mental: la lluita contra l'estigma, la implementació del Codi Risc Suïcidi, el Pla d'Atenció a les Persones amb Trastorn de l'Espectre Autista, l'atenció i prevenció en els infants, el suport a les famílies amb el projecte Activa't, la millora de serveis en habitatge, la inserció laboral o les actuacions desenvolupades en l'àmbit de Justícia.

Per acabar, Baiget va agrair la tasca desenvolupada per La Unió i les entitats que participen en el Pla Integral de Salut Mental, ja que, segons va dir, “sense ells no ens en podem sortir”.